Castell de Dosquers

castell de dosquers

La gran fortalesa de Dosquers, o dues roques, que es cita en el testament del Bisbe de Girona, Guillerm de Cabanelles en 1245. Sempre va ser un senyal de sobirania dels bisbes gironins, sobretot durant l’Edat mitjana i respecte al comtat de Besalú i del monestir de Banyoles. Va pertànyer a la Mitra de Girona fins al segle XIX.

Era manat per un alcalde que nomenava el Bisbe, l’alcalde impartia justícia, controlava els camins i recollia les taxes tributàries als pobles en nom del Bisbe i del monestir de Banyoles i dels comtes de Besalú, en les masies de Dosquers, Crespià i Pedrinyà. La fortalesa era clau per a mantenir el control feudal i la protecció del Bisbat de Girona en aquestes terres.

En documents medievals el Bisbe ordena a l’alcalde que informi als veïns que han de refugiar-se al castell per a protegir-se de tropes mercenàries que contractaven reis i nobles. De fet, es documenta per primera vegada en el 1206, com l’església parroquial de Dosquers. En 1245 el Bisbe de Cabanelles va deixar entre les seves possessions aquesta fortalesa, entre altres propietats.

Però, l’Ajuntament de Maiá de Montcal va iniciar una recerca per a saber qui era el propietari d’aquesta fortificació amb un mur de vuit metres d’alt i més d’un metre de gruix, algunes fonts li atribueixen la propietat, però no s’ha fet res sobre aquest tema i ara es troba mig oblidat entre la frontera dels comtats de Besalú i Empúries.