Festa de la Santa Espina, a la Garrotxa

,

Cada any en la localitat de Les Planes d’Hostoles se celebra la Festa de la Santa Espina una tradició el dia central de la qual és el 27 de setembre, però que abasta altres dies per als diferents esdeveniments que es realitzen en en aquesta festa catalana.

El programa és molt ampli, inclou activitats per a tota la família on són presents la cultura popular i la tradició de la Garrotxa, entre elles destaquen el Correfocs, els Pubilles i Hereus i balls populars molt alegres i divertits; cada any els habitants de Les Planes d’Hostoles i els qui tenen aquesta de visitar aquesta localitat per a gaudir d’aquesta festa tradicions participen en:

  • L’elecció dels Pubilles i Hereus els qui representaran durant tot un anys a la localitat en els diferents actes i festes tradicionals.
  • El Correfoc: una activitat molt divertida en què els correfocs desfilen pels carrers amb els seus alegres abillaments meravellant a tots amb focs artificials.
  • La baixada dels formatges i pernils: una divertida activitat en què els participants deuen atrapen els formatges i pernils que vénen rodant per un pendent.
  • La Fira del Bastó i la Fusta: una activitat molt interessant per a tots és el ball dels gegants de Les Planes d’Hostoles Jordi de més de 4 metres d’altura i Nuria de 3,76 metres d’altura, als qui acompanyen en la Plaça Nova els nans, als quals també se’ls coneix com a capgrossos, un divertit grup que inclou a dos capitans, l’àvia, l’avi, el nen, la nena, el rialler, el torrat i el Guenyo.
/by

Zona volcànica de la Garrotxa

La Zona volcànica de la Garrotxa és realment única i es constitueix com el principal paisatge volcànic de la península Ibèrica, en aquesta regió catalana podem descobrir quaranta cons volcànics i més de dues desenes de colaes de lava basàltica.

La riquesa dels seus sòls i el seu clima singular permeten el desenvolupament d’una vegetació molt diversa en la qual destaquen rouredes, alzinars i fagedes, la qual cosa la fa una zona de gran valor paisatgístic, ideal per a l’activitats de senderisme, ciclisme i contemplació de la naturalesa.

Aquest paisatge lunar de sorra fosca i gran colorit ressalta per la seva ubicació geogràfica molt pròxima a les costes mediterrànies de l’Alt Empordà, enmig de la regió muntanyenca dels Pirineus orientals, la qual cosa permet se li pugui visitar fàcilment des de diversa localitats de la comarca de la Garrotxa per a gaudir de la seva infinitat de llocs bells i interessants entre els quals destaquen:

  • El Volcà de Santa Margarita: situat en el municipi de Santa Pau aquest volcà és tal vegada el més emblemàtic de la zona té una altura de 700 metres, la seva última erupció fa uns 11.000 anys va crear una àmplia boca de més de 2.000 metres de perímetre convertida en una àmplia plana.
  • El Croscat: situat entre els municipis de Santa Pau i Olot trobem aquest volcà de paisatge lunar, que es constitueix com un dels volcans més grans de tota la península ibèrica, el més interessant és que es pot visitar el seu interior, una excursió realment inoblidable, ideal per a persones de totes les edats.
/by

Sant Pere de Lligordà

L’església parroquial de Sant Pere és el temple del veïnat de Lligordà, edificació d’estil romànic que data del segle XII un de les poques dades que es tenen de Sant Pere de Lligordà.

És una capella que té una sola nau amb volta de canó apuntada i a més, una cornisa que està a la vora dels murs interiors. La seva porta d’accés està formada per tres arcs en gradació, un timpà amb creu en relleu i una llinda al migdia.

Igual, la porta es reconeix pels seus batents decorats i reforçats amb aplicacions elaborades en ferro forjat que daten dels segles XII o XIII, a més unes cintes planes amb terminacions en doble voluta en els seus extrems i el seu forrellat és molt particular, ja que té un cap de serp en l’extrem del passador, com el del símbol de la salut.

Té un campanar en la seva façana de ponent i es mostra l’antiga espadanya que ara està convertida en torre que es va sobrealçar en el segle XVIII, amb teulada a dos vessants. Al nord del monestir hi ha construccions annexes unides. Conserva el seu estil original i resguardava un retaule del segle XVI, amb escenes del Sant titular del temple, però es desconeix el seu parador.

El vescomte de Bas i la seva esposa Ermessenda van donar al monestir Sant Joan les Fonts en 1709 i a Sant Pere de Lligordà en el segle XII, tots dos es van documentar com Longordani. Anteriorment, es van conèixer com Longorzano, Longorddano, Ligurciano, Lligordano y más tarde, Lligordà.

/by

Sant Prim

La capella de Sant Prim i Sant Felicià, es coneix de manera més comuna com Sant Prim, està localitzada en el terme del municipi de Maià de Montcal a la Garrotxa i és protegida com un bé cultural d’interès de la localitat. Aquesta capella es troba precisament en el costat ponent de l’esmentat municipi.

És una edificació que té una sola nau i absis semicircular i l’accés al públic es fa directament per la façana de llevant per una porta de cèrcols de punt mitjà, en degradació. Com a punt resaltant un ull de bou il·lumina l’interior de la seva nau.

La seva façana té en la seva part més alta un campanar petit i d’espadanya que també té un ull, està construït amb maons i a l’interior de la capella hi ha un altar que van elaborar amb estuc i guix, i un pou en homenatge al trasllat de les relíquies dels sants titulars i d’igual forma, un cor.

Els habitants de la zona comparteixen una llegenda i tradició piadosa que diu que en el moment de portar les relíquies dels sants Prim i Felicià al monestir de Sant Pere de Besalú, els qui les portaven abans de continuar el seu camí es van asseure a descansar.

De sobte, va començar a brollar una abundant font que els va proveir d’aigua suficient per a continuar la seva caminada fins a la capital del comtat. Des d’aquest moment, el pou no ha faltat dins de la capella per a recordar la llegenda de la zona fèrtil.

/by

Monestir de Sant Llorenç de Sous

Aquest monestir té registres històrics de 872 quan es parla de l’església de Sant Llorenç del Munt i mitjançant el mandat de Carles el Calb en 871 li ho van concedir a Sant Aniol d´Agulla incloent els béns del monestir. Després, va ser el monestir del comtat de Besalú en 887, en 899 pertanyia al bisbat de Girona.

Prop de l’any 1000 es va independitzar del Bisbat de Girona i va ser un convent resplendent, atès que el convent de Sant Aniol va ser abandonat i la seva comunitat va començar a congregar-se en Sant Llorenç. En 1002 figura en una butlla de béns que la cel·la de Sant Llorenç és concedida al papa Silvestre II i en aquest moment, va ser regida pel bisbe Odón de Girona.

Un esdeveniment fortuït com a sismes entre 1427 i 1429 va ocasionar el seu abandó. En 1580 ningú es congregava allà, però vivia un sacerdot. Va ser recinte de diverses dependències fins a la guerra civil en 1936, que va ser abandonat definidament.

La seva nova era va iniciar l’any 2002 quan es va iniciar de part de la Diputació de Girona la seva restauració en diverses fases que van continuar fins a 2014. És un monestir situat en Mare De Déu del Mont que es pot visitar lliurement per a apreciar part del claustre, els dormitoris dels monjos i la sala gòtica amb influència romàntics.

La ubicació d’aquest monestir, a les valls de la Garrotxa, en la vessant sud de la muntanya anomenada de la Muntanya, permet captar fascinants vistes de tota la zona, especialment del poblat de Beuda.

/by

Santa María de Segueró

En el segle XI un document de l’any 1001 fa referència a l’església Santa María de Segueró i l’any 1017 va ser cedida pel comte de Besalú, Bernat i Tallaferro al bisbat de Besalú, acabat de crear. Va durar molt poc temps ja que l’any 1020 es va sumar al bisbat de Girona.

A l’església Santa María de Segueró hi ha una imatge de la verge María amb el Nen d’estil gòtic. Va ser construïda amb una sola nau amb un absis semicircular. El seu tambor absidal té en el seu centre una finestra de mig punt i amb doble vessament.

Al temple es va sobrealçar en construir una golfa sobre la nau en el segle XV, guanyant el doble de l’altura en l’absis. Abans la decoració de l’absis tenia un fris d’arcs llombards amb petites espitlleres.

A dalt d’aquesta decoració van col·locar un fris de dents de serra i una cornisa amb estil romàntic que requereix restauració. A l’igual, el cor on hi ha un òrgan del segle XVIII. En el mur nord prop del prevere, hi ha una altra finestra de l’estil romàntic que està conservada, com una barbacana de defensa.

Les capelles laterals i la sagristia van ser afegides en el segle XVIII quan es va remodelar la part interior de l’església. La pila baptismal és d’aquesta època. Pel mur oest s’accedeix al temple per una porta oberta amb un ull de bou barroc i un campanar de torre. Des de 2010 hi ha una reproducció de l’antic retaule de Peres Mates en la paret de l’absis.

/by

Església de Dosquers

És una església amb una nau que ha sofert diverses modificacions una d’aquestes reformes arquitectòniques és un sobrealçament que es va realitzar ja que es nota a quina altura tenia la seva coberta original, atès que aquest revestiment té una volta de canó, el qual acaba en un absis, semicercle o volta semicircular, molt comuna a les esglésies rurals.

No obstant això, es coneix de manera fefaent de l’administració d’aquesta església en temps relativament tardans, ja que és en el testament del bisbe de Girona, Pere de Castellnou, l’any de 1278 quan es té el seu registre històric més remot. Malgrat que es presumeix de la seva existència molt de temps abans.

En la seva entrada es destaca per quatre arcs en gradació, timpà i llinda. De la mateixa manera, per la seva finestra de mig punt sobre la porta que conserva el mateix disseny amb quatre arcs en gradació. El sobrealçament de la nau també es nota en la façana de l’església.

Crida l’atenció dels visitants de l’Església de Dosquers, el seu campanar ja que té una torre quadrada, que en el seu moment va suplantar al campanar de cadireta o d’espadanya anterior, el qual sí que tenia l’estil de les esglésies tradicionals de la Garrotxa en aquestes èpoques.

És una església amb construcció que data del segle XII i que ha tingut moltes modificacions pel que sembla realitzades en diferents segles. Però, es coneix que es va construir amb una sola nau amb volta de canó i sagrari semicircular gràcies als seus vestigis arquitectònics.

/by

Sant Feliu de Beuda

En el centre de Beuda es troba l’església de Sant Feliu, un temple parroquial patrimoni d’aquesta petita població urbana que ha romàs des dels anys 922 en la zona, com es citen en textos històrics.

D’aquest temple en 1004 ja es coneixen documents com una acta d’un judici, on el bisbe Ot de Girona, feia reclams al comte de Besalú, Bernat i Tallaferro per la propietat i predis d’aquesta església i on s’explica que l’esmentat comte en avaluar el reclam, va acabar cedint els drets de propietat de Sant Feliu de Beuda al bisbat.

La seva planta basilical té tres naus i aquestes es van fent més estretes cap als peus i molt especialment la nau que es troba al costat nord de la nau. Mentre que la nau central és la més alta de les tres i es troba coberta de la volta de canó. Però, les naus laterals compten amb voltes que es caracteritzen per ser de quart de cercle.

Les tres naus de l’església tenen terminacions que coincideixen en absis o voltes semicirculars que es troben cap al punt aquest i tenen un curt espai presbiteral o canonge. Els absis tenen una finestra de mig punt acampanada amb forma d’arc que es va fer amb carreus allargats però estrets.

L’absis central té una decoració amb fris de dents de serra que s’observen en la part exterior de l’església i dues columnes en els absis laterals que s’adossen als murs d’unió entre l’absis central i els laterals, un element inèdit a Catalunya que s’aconsegueix només en aquesta edificació.

A l’interior de les naus es noten tres arcs de mig punt que es recolzen en grans pilars en forma rectangular que escorten a la nau central i la separen de les laterals.

La seva porta principal està situada en el mur oest i té tres arcs en gradació de mig punt i dovelados. Té detalls romàntics amb dibuixos de tiges i volutes. El forrellat té un cap de serp petita les anelles tenen motius geomètrics com el forrellat

/by

Gaudeix de les festes i millors esdeveniments a la Garrotxa

,

Les festes populars de la Garrotxa han intensificat l’activitat turística en la zona durant anys. En l’àmplia varietat de la seva agenda s’aborden activitats com la fotografia, música, dansa, i fins i tot la bruixeria o senderisme i molt més.

La biennal Olot Fotografia és part del pla vacacional dels qui els encanta la lliure participació. Els fotògrafs exposen les seves obres en espais d’olototografía.cat amb l’ànim de ser seleccionats per l’Associació d’Olot-Fotografia i l’Institut de la Cultura.

Una vegada seleccionats, envien per email la seva col·lecció i estan uns dies abans de la inauguració per a muntar les seves obres en l’espai designat. Les col·leccions compten amb dret d’autor. Participen en tallers, premis i beques. També, poden donar la seva obra a la Font.

Ésdansa Les Preses és un festival de música i dansa amb presència internacional, és part del patrimoni cultural de la regió catalana. Prop de deu mil persones se senten convocades i es mobilitzen a l’agost per a gaudir de noves propostes des d’angles com la creació, interculturalitat, participació i projecció de la dansa tradicional.

La Fira de Bruixeria de Sant Joan les Fonts es una proposta esotèrica amb dansa, xerrades, vol d’escombra, marxes, mercadet màgic i més. Tradició catalana de la primera setmana d’octubre amb activitats per a tots els públics.

La Garrotxa Volcanic Walking, senderisme amb rutes i passejos tranquils. Caminades amb fogates i postes del sol. Marxes nòrdiques, pobles encantadors amb allotjaments espectaculars, gastronomia exquisida i degustació embotits artesanals en els paisatges volcànics d’Olot.

/by

Sant Sepulcre de Palera

El Sant Sepulcre de Palera és una església del segle XI consagrada en 1085 que servia com a centre de pelegrinatge i on es podia accedir a indulgències com les que s’obtenien en Terra Santa.

La seva planta basilical té tres naus copades amb tres absis semicirculars.

En el seu interior es caracteritza per les seves voltes de canó i quart de cercle que se separen pels pilars de planta rectangular. Igual, perquè en la seva façana està un petit ull de bou i quatre finestretes de doble ampit en corona amb el campanar d’espadanya. És una façana que s’ha exposat a diverses remodelacions.

La basílica actual es va edificar per ordres dels seus senyors Arnau Gonfred i la seva esposa Brunegilda, segons registres que daten des de 777 i 1075. Va ser consagrada en 1085 precisament pel bisbe de Girona Guifré i en aquest esdeveniment van estar presents els bisbes de Barcelona, Carcassona, Magalona, Elna i Albi i l’abat de la Grassa.

Des d’aquest moment, l’església del Sant Sepulcre de Palera, es va convertir en un centre de devoció i de la mateixa manera, va funcionar com a centre de pelegrinatge i es va destacar per ser un temple on s’aconseguien indulgències afins a les obtingudes en Terra Santa.

Avui, és lloc de reunió dels Cavallers del Sant Sepulcre, ordre creada en 1098 per Godofredo de Bouillón, amb el títol de duc de Baixa Lorena i Protector del Sant Sepulcre, després de la victòria de la primera croada. És l’Orde de Cavalleria més famosa del món.

A Espanya els cavallers canonges honoraris es reuneixen almenys una vegada a l’any per a celebrar el seu Capítol General. L’organització és persona jurídica de dret canònic amb membres laics i eclesiàstics, que tenen la protecció de la Santa Seu. S’estimen en uns 28000 els membres d’aquesta ordre eclesiàstica.

/by