Santa Pau, a la Garrotxa

Els pobles medievals s’han convertit en un dels atractius més interessants de la Garrotxa, entre ells ressalta Santa Pau, un poble volcànic que es troba enclavat en un terreny accidentat per l’acció dels volcans Croscat, Roca Negra i Santa Margarita, que ara correspon a l’àrea central del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

El primer que sentim en visitar aquest singular conjunt emmurallat és que hem viatjat a l’edat mitjana, el seu barri antic es conserva perfectament, en la seva plaça major trobem l’església de Santa María, la construcció de la qual data de l’any 1430, envoltant la plaça podem descobrir diferents cases que daten de l’època medieval, algunes galeries porticades, altres finestres amb estil gòtic o renaixentista.

Enfront del centre històric trobem els miradors, que ens regalen belles vistes panoràmiques úniques d’aquesta regió dominada pel paisatge volcànic.

De visita a Santa Pau a la Garrotxa tenim l’oportunitat de conèixer alguns llocs singulars del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, entre ells la Fageda d’en Jordá, una fageda realment única, formada sobre una bugada de lava refredada que va ser expulsada pel volcà del Croscat, aquesta fageda s’assenteixi en un terreny pla envoltat per 21 dels volcans que es troben a la Garrotxa.

Podem aprofitar també per a fer una escapada a llocs realment bells, les rutes d’excursionisme ens porten descobrir el volcà de Santa Margarita, que s’eleva a 682 metres i la boca dels quals s’estén a un perímetre de prop de 2.000 metres.

/by

La Vall d’en Bas

Situat en la capçalera del riu Fluvia trobem a la Vall d’en Bas enmig d’una àmplia plana envoltada de prats, boscos de roures, fajos i alzina. Un poble de vocació agrícola on es cullen productes de molt alta qualitat gràcies a la riquesa dels seus sòls.

Aquest poble és també amo d’una rica història per ser terra de remences, aquí es conserva com a patrimoni la masia on va néixer Francesc de Verntallat, líder pagès. En el seu honor i en record del moviment remença, es realitza tots els anys la marxa cicloturista Terra de Remences, una de les més resaltants de la regió catalana.

A la Vall d’en Bas trobem dos nuclis poblacionals considerats com a conjunts històrics-artístics: la vila del Mallol, assentada sobre el pujol de la Vall d’en Bas, va anar per llarg temps la capital i residència dels vescomptes de Bas. Actualment és un centre turístic que conserva importants edificacions d’origen medieval.

Hostalets de Bas, l’altre nucli va tenir el seu origen en el segle XVIII a partir dels hostals que se situaven en el camí ral que unia a Olot amb Vic. Aquí trobem el famós carrer Teixeda, en la qual destaquen les seves cases amb amplis balcons de fusta replets de flors, que s’han convertit en inspiració per a destacats pintors i fotògrafs.

Un dels llocs més interessants per a conèixer a la Vall d’en Bas és el Centre de Cultura i Naturalesa Ca Trona, un ecomuseu que busca ressaltar a les seves sales el patrimoni històric i la riquesa natural d’aquest municipi de la Comarca de la Garrotxa.

/by

Descobrint Besalú

Besalú és un poble medieval autèntic, considerat des de 1966 com a Conjunt Historicoartístic Nacional. El seu origen data del segle X, quan es va crear com una fortalesa entre els rius Fluvià i Capellades, durant l’Edat mitjana es van construir en aquest poble importants edificacions com el seu pont, l’església del monestir de Sant Pere de Besalú i els banys jueus, entre altres.

De visita a aquesta localitat, iniciem el recorregut pel seu centre històric travessant el seu pont medieval, que ens regala unes espectaculars vistes panoràmiques d’aquesta regió banyada pel riu Fluvià. Construït en el segle XII, aquest pont de prop de 150 m de longitud manté tot el seu encant i funcionalitat.

En travessar la seva segona porta ingressem en els carrerons del barri antic, a través de les quals ens dirigim a l’antic barri jueu per a visitar el Miqvé jueu de Besalú, els antics banys utilitzats pels jueus en els seus rituals de purificació del cos.

Aquest lloc va ser descobert en 1965 i les recerques realitzades van permetre determinar que comptava a més amb una sinagoga, una escola i un ampli pati. Es tracta de l’únic miqvé jueu de l’època medieval que ha estat descobert en la península ibèrica.

En el centre del barri antic, en la plaça principal, trobem l’Església de Sant Pere de Besalú, un antic monestir benedictí fundat l’any 977, l’edificació que podem conèixer en la nostra visita a aquest poble medieval va ser renovada l’any 1160.

Aquesta església de senzilla façana posseeix tres naus, en el seu absis destaca una preciosa girola circular, poc habitual per a aquesta mena d’edificacions.

/by

Castellfollit de la Roca a la Garrotxa

Situat dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa trobem un dels municipis més petits de tota Espanya, es tracta de Castellfollit de la Roca. Un pintoresc poble assentat sobre un un cingle basàltic, de més de 50 m d’altura i prop d’1 km de longitud.

Aquesta zona coneguda com el riscal de Castellfullit es va formar per l’erosió dels rius Fluvià i Toronell sobre la lava volcànica abocada des de fa milers anys. El que fa que Castellfollit de la Roca sigui un lloc realment únic que val la pena descobrir durant una visita a la Garrotxa.

En un dels extrems del poble, on desemboquen els seus carrerons, es troba l’antiga església de Sant Salvador, un lloc singular que ofereix espectaculars vistes panoràmiques d’aquesta sense igual paisatge volcànic. Un altre dels llocs emblemàtics de Castellfollit de la Roca és el barri vell, es pot visitar la plaça de Catalunya, i des d’allí endinsar-se en els seus vells carrerons.

En aquests estrets carrers, algunes de les quals coincideixen amb l’antiga via romana Annia, trobem cases singulars que van ser fabricades amb roques volcàniques.

De visita Castellfollit de la Roca es té l’oportunitat de conèixer dos museus molt originals, el Museu de Vietnam, un espai únic en tota Europa que guarda una col·lecció d’equips, materials i peces militars relacionades amb la Guerra de Vietnam ocorreguda en la dècada del 60 i 70 del segle passat.

El Museu de l’Embotit, on es mostra la història de la producció i els elements utilitzats en diverses èpoques per a la fabricació dels embotits, productes típics d’aquesta regió catalana.

/by

Fira del Bastó, Les Planes d’Hostoles

Tots els anys, durant un cap de setmana del mes de setembre la localitat de Les Planes d’Hostoles, situada a la comarca de la Garrotxa, celebra la Fira del Bastó, la Fusta i productes de la terra, una festa tradicional que ressaltar els oficis tradicionals relacionats amb la llarga tradició forestal de la regió.

Durant la fira popular que es desenvolupa en la Plaça Nova es realitzen una sèrie de demostracions i tallers relacionats amb aquesta tradició, actes culturals i activitats infantils, així com parades d’artesania i productes de la terra.

Entre les activitats més interessants trobem escenificacions d’oficis antics, tallers participatius sobre l’elaboració de bastons, talls de troncs i elaboració de figures i diverses peces en fusta, una de les activitats més esperades és el ball de bastons.

Aquesta fira busca ressaltar i mantenir viva la llarga tradició forestal d’aquesta localitat, donant a conèixer la seva cultura popular que tanquen els diferents oficis relacionats amb l’aprofitament de la fusta i la producció agrícola.

El bosc ha representat des de sempre un recurs molt valuós per a Les Planes d’Hostoles i la comarca de la Garrotxa, no sols des del punt de vista de l’aprofitament hidràulic, sinó també per la generació d’importants recursos que han estat aprofitats des de temps ancestrals pels seus pobladors.

La Fira del Bastó busca rescatar aquest esperit de gent de bosc i de la fusta, per a no oblidar que la naturalesa pot proveir de molts materials que poden ser transformats en diversos objectes d’ús comú i fins i tot en obres d’art o joguines per a divertir i ensenyar als nens.

/by

Festa de la Santa Espina, a la Garrotxa

,

Cada any en la localitat de Les Planes d’Hostoles se celebra la Festa de la Santa Espina una tradició el dia central de la qual és el 27 de setembre, però que abasta altres dies per als diferents esdeveniments que es realitzen en en aquesta festa catalana.

El programa és molt ampli, inclou activitats per a tota la família on són presents la cultura popular i la tradició de la Garrotxa, entre elles destaquen el Correfocs, els Pubilles i Hereus i balls populars molt alegres i divertits; cada any els habitants de Les Planes d’Hostoles i els qui tenen aquesta de visitar aquesta localitat per a gaudir d’aquesta festa tradicions participen en:

  • L’elecció dels Pubilles i Hereus els qui representaran durant tot un anys a la localitat en els diferents actes i festes tradicionals.
  • El Correfoc: una activitat molt divertida en què els correfocs desfilen pels carrers amb els seus alegres abillaments meravellant a tots amb focs artificials.
  • La baixada dels formatges i pernils: una divertida activitat en què els participants deuen atrapen els formatges i pernils que vénen rodant per un pendent.
  • La Fira del Bastó i la Fusta: una activitat molt interessant per a tots és el ball dels gegants de Les Planes d’Hostoles Jordi de més de 4 metres d’altura i Nuria de 3,76 metres d’altura, als qui acompanyen en la Plaça Nova els nans, als quals també se’ls coneix com a capgrossos, un divertit grup que inclou a dos capitans, l’àvia, l’avi, el nen, la nena, el rialler, el torrat i el Guenyo.
/by

Zona volcànica de la Garrotxa

La Zona volcànica de la Garrotxa és realment única i es constitueix com el principal paisatge volcànic de la península Ibèrica, en aquesta regió catalana podem descobrir quaranta cons volcànics i més de dues desenes de colaes de lava basàltica.

La riquesa dels seus sòls i el seu clima singular permeten el desenvolupament d’una vegetació molt diversa en la qual destaquen rouredes, alzinars i fagedes, la qual cosa la fa una zona de gran valor paisatgístic, ideal per a l’activitats de senderisme, ciclisme i contemplació de la naturalesa.

Aquest paisatge lunar de sorra fosca i gran colorit ressalta per la seva ubicació geogràfica molt pròxima a les costes mediterrànies de l’Alt Empordà, enmig de la regió muntanyenca dels Pirineus orientals, la qual cosa permet se li pugui visitar fàcilment des de diversa localitats de la comarca de la Garrotxa per a gaudir de la seva infinitat de llocs bells i interessants entre els quals destaquen:

  • El Volcà de Santa Margarita: situat en el municipi de Santa Pau aquest volcà és tal vegada el més emblemàtic de la zona té una altura de 700 metres, la seva última erupció fa uns 11.000 anys va crear una àmplia boca de més de 2.000 metres de perímetre convertida en una àmplia plana.
  • El Croscat: situat entre els municipis de Santa Pau i Olot trobem aquest volcà de paisatge lunar, que es constitueix com un dels volcans més grans de tota la península ibèrica, el més interessant és que es pot visitar el seu interior, una excursió realment inoblidable, ideal per a persones de totes les edats.
/by

Sant Pere de Lligordà

L’església parroquial de Sant Pere és el temple del veïnat de Lligordà, edificació d’estil romànic que data del segle XII un de les poques dades que es tenen de Sant Pere de Lligordà.

És una capella que té una sola nau amb volta de canó apuntada i a més, una cornisa que està a la vora dels murs interiors. La seva porta d’accés està formada per tres arcs en gradació, un timpà amb creu en relleu i una llinda al migdia.

Igual, la porta es reconeix pels seus batents decorats i reforçats amb aplicacions elaborades en ferro forjat que daten dels segles XII o XIII, a més unes cintes planes amb terminacions en doble voluta en els seus extrems i el seu forrellat és molt particular, ja que té un cap de serp en l’extrem del passador, com el del símbol de la salut.

Té un campanar en la seva façana de ponent i es mostra l’antiga espadanya que ara està convertida en torre que es va sobrealçar en el segle XVIII, amb teulada a dos vessants. Al nord del monestir hi ha construccions annexes unides. Conserva el seu estil original i resguardava un retaule del segle XVI, amb escenes del Sant titular del temple, però es desconeix el seu parador.

El vescomte de Bas i la seva esposa Ermessenda van donar al monestir Sant Joan les Fonts en 1709 i a Sant Pere de Lligordà en el segle XII, tots dos es van documentar com Longordani. Anteriorment, es van conèixer com Longorzano, Longorddano, Ligurciano, Lligordano y más tarde, Lligordà.

/by

Sant Prim

La capella de Sant Prim i Sant Felicià, es coneix de manera més comuna com Sant Prim, està localitzada en el terme del municipi de Maià de Montcal a la Garrotxa i és protegida com un bé cultural d’interès de la localitat. Aquesta capella es troba precisament en el costat ponent de l’esmentat municipi.

És una edificació que té una sola nau i absis semicircular i l’accés al públic es fa directament per la façana de llevant per una porta de cèrcols de punt mitjà, en degradació. Com a punt resaltant un ull de bou il·lumina l’interior de la seva nau.

La seva façana té en la seva part més alta un campanar petit i d’espadanya que també té un ull, està construït amb maons i a l’interior de la capella hi ha un altar que van elaborar amb estuc i guix, i un pou en homenatge al trasllat de les relíquies dels sants titulars i d’igual forma, un cor.

Els habitants de la zona comparteixen una llegenda i tradició piadosa que diu que en el moment de portar les relíquies dels sants Prim i Felicià al monestir de Sant Pere de Besalú, els qui les portaven abans de continuar el seu camí es van asseure a descansar.

De sobte, va començar a brollar una abundant font que els va proveir d’aigua suficient per a continuar la seva caminada fins a la capital del comtat. Des d’aquest moment, el pou no ha faltat dins de la capella per a recordar la llegenda de la zona fèrtil.

/by

Monestir de Sant Llorenç de Sous

Aquest monestir té registres històrics de 872 quan es parla de l’església de Sant Llorenç del Munt i mitjançant el mandat de Carles el Calb en 871 li ho van concedir a Sant Aniol d´Agulla incloent els béns del monestir. Després, va ser el monestir del comtat de Besalú en 887, en 899 pertanyia al bisbat de Girona.

Prop de l’any 1000 es va independitzar del Bisbat de Girona i va ser un convent resplendent, atès que el convent de Sant Aniol va ser abandonat i la seva comunitat va començar a congregar-se en Sant Llorenç. En 1002 figura en una butlla de béns que la cel·la de Sant Llorenç és concedida al papa Silvestre II i en aquest moment, va ser regida pel bisbe Odón de Girona.

Un esdeveniment fortuït com a sismes entre 1427 i 1429 va ocasionar el seu abandó. En 1580 ningú es congregava allà, però vivia un sacerdot. Va ser recinte de diverses dependències fins a la guerra civil en 1936, que va ser abandonat definidament.

La seva nova era va iniciar l’any 2002 quan es va iniciar de part de la Diputació de Girona la seva restauració en diverses fases que van continuar fins a 2014. És un monestir situat en Mare De Déu del Mont que es pot visitar lliurement per a apreciar part del claustre, els dormitoris dels monjos i la sala gòtica amb influència romàntics.

La ubicació d’aquest monestir, a les valls de la Garrotxa, en la vessant sud de la muntanya anomenada de la Muntanya, permet captar fascinants vistes de tota la zona, especialment del poblat de Beuda.

/by