El Parc Natural Aiguamolls de l’Empordà és un ecosistema d’alt valor ecològic que permet la coexistència entre aigua, terra, humans i naturalesa. Una reserva natural única enclavada en les restes de l’antic estany de Castelló, amb una superfície de més de més de 4700 Ha es considera com un dels aiguamolls més importants de la península ibèrica.

Aquesta reserva natural es troba dividida en dues parts les quals estan separades pel nucli urbà de Castelló d’Empúries i la macro urbanització de Empuriabrava. Aquests aiguamolls estan delimitats també pels dos marges que formen el riu Fluvià en el seu tram final i la platja de Sant Pere Pescador en el golf de Roses.

La seva ubicació entre la mar, el riu i les àrees de cultiu dels Aiguamolls de l’Empordà ha fet que dins del Parc Natural Aiguamolls de l’Empordà es trobin diversos ecosistemes amb característiques diferents com a llacunes costaneres d’aigua salobre, prats, zones inundables envoltades de canals de drenatge, arenals, dunes, platges, estanys d’aigua dolça, així com àrees de cultiu, entre les quals destaquen les dedicades al cultiu d’arròs.

És l’hàbitat d’una gran quantitat d’espècies de flora i fauna, destaquen els ocells migradors, de les quals s’ha aconseguit catalogar prop de 330 espècies, per la qual cosa és un dels millors llocs per a l’albirament d’ocells.

Els visitants compten amb diferents itineraris, en els compten amb casetes – guaita que han estat situades de manera estratègica per a evitar molestar i alterar l’hàbitat de les diferents espècies, permetent observar la intimitat i la manera de vida dels ocells i mamífers que habiten en els diferents ecosistemes del parc.

L’entrada al parc és gratuïta i compta amb el Centre d’Informació Cortalet, on els visitants reben tota l’ajuda i informació que necessiten per a gaudir dels itineraris que ofereix el Parc Natural Aiguamolls de l’Empordà.

L’Estany de Banyoles és el llac de major superfície de Catalunya, ocupa 1,18 km², amb una longitud de 2,1 km i una profunditat màxima de 40 m. se’l considera com el principal símbol de Banyoles i des de 1992 és una àrea protegida per Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya.

A més, per ser, juntament a la seva conca lacustre, el conjunt càrstic més extens de la península ibèrica, ha estat inclòs en la llista Ramsar de Zones Humides d’Importància Internacional.

La formació de l’Estany de Banyoles es remunta a 250000 anys, els tremolors produïts en l’època quaternària que van donar origen a la formació dels Pirineus, van generar també la falla de l’Empordà, diversos fenòmens geològics com l’erosió es van encarregar de crear aquesta zona lacustre.

Originalment l’Estany de Banyoles ocupava una extensió bastant major, i inundava les riberes uns 6 o 8 metres per sobre del seu nivell actual. Les aigües del llac provenen d’aqüífers de l’Alta Garrotxa, l’aigua es filtra i discorre a través de diversos canals subterranis i brolla a través en tres nivells diferents que formen la conca lacustre.

Aquests són els rierols d’Espolla i Usall, la llacuna de Sant Miquel de Campmajor i l’Estany de Banyoles. Aquest últim també rep l’aigua que ve dels rierols de Vilà, Estunes, Marquès, Deus, Tanyers, Castellana, Lio i Ca Morgat, que representa més del 10% de la quantitat total d’aigua del llac.

L’Estany de Banyoles és un espai obert ideal per a gaudir de la naturalesa a través de caminades, passejos, rutes amb bicicleta i la pràctica d’esports aquàtics, com el rem, piragüisme i esquí aquàtic. Des de l’any 1992 compta amb instal·lacions per a la seva pràctica. Va ser seu de les competicions de rem dels XXV Jocs Olímpics Barcelona 1992 i del Campionat Mundial de Rem en 2004.

El Clot d’Espolla és una raresa geològica que es presenta al Pla de l’Estany, es tracta d’una depressió càrstica formada en el pla de Usall, el terme clot s’utilitza en català per a designar un sot o concavitat present en el terreny, ja que així es veu quan està sec, però es converteix en un estany que actua com a sobreeixidor en èpoques de pluja.

La zona on se situa Banyoles compta amb una important quantitat de cursos d’aigua subterranis que procedeixen principalment de l’Alta Garrotxa i alimenten el llac Banyoles, la raó fonamental que no sempre hi hagi aigua en el Clot d’Espolla és que se situa a prop de 50 m d’altitud respecte al llac.

Quan es presenten pluges intenses que acumulen almenys uns 100 mm i el nivell de l’aigua subterrània se situa a menys de 15 m del sòl, es crea una pressió d’aigua molt forta pel que es formes aquestes surgències o bullidors al Pla de l’Estany, sent la més resaltant el Clot d’Espolla, que té unes dimensions considerables 350 m de longitud, 145 m d’amplària i una profunditat de fins a 5 m.

Una de les curiositats que es presenten en el Clot d’Espolla és l’existència d’uns crustacis anomenats triops cancriformis, una espècie considerada com la més antiga del planeta que encara està amb vida, un veritable rècord mundial, a més porten prop de 220 milions d’anys sense evolucionar en la seva forma.

Els ous d’aquesta espècie s’adapten perfectament a l’època de sequera, romanen enterrats en el llot que es forma en el fons de l’estany, quan comença l’època de pluges, fan eclosió i neden en les aigües de l’estany per a alimentar-se d’insectes i larves.

Situat en la capçalera del riu Fluvia trobem a la Vall d’en Bas enmig d’una àmplia plana envoltada de prats, boscos de roures, fajos i alzina. Un poble de vocació agrícola on es cullen productes de molt alta qualitat gràcies a la riquesa dels seus sòls.

Aquest poble és també amo d’una rica història per ser terra de remences, aquí es conserva com a patrimoni la masia on va néixer Francesc de Verntallat, líder pagès. En el seu honor i en record del moviment remença, es realitza tots els anys la marxa cicloturista Terra de Remences, una de les més resaltants de la regió catalana.

A la Vall d’en Bas trobem dos nuclis poblacionals considerats com a conjunts històrics-artístics: la vila del Mallol, assentada sobre el pujol de la Vall d’en Bas, va anar per llarg temps la capital i residència dels vescomptes de Bas. Actualment és un centre turístic que conserva importants edificacions d’origen medieval.

Hostalets de Bas, l’altre nucli va tenir el seu origen en el segle XVIII a partir dels hostals que se situaven en el camí ral que unia a Olot amb Vic. Aquí trobem el famós carrer Teixeda, en la qual destaquen les seves cases amb amplis balcons de fusta replets de flors, que s’han convertit en inspiració per a destacats pintors i fotògrafs.

Un dels llocs més interessants per a conèixer a la Vall d’en Bas és el Centre de Cultura i Naturalesa Ca Trona, un ecomuseu que busca ressaltar a les seves sales el patrimoni històric i la riquesa natural d’aquest municipi de la Comarca de la Garrotxa.

Situat dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa trobem un dels municipis més petits de tota Espanya, es tracta de Castellfollit de la Roca. Un pintoresc poble assentat sobre un un cingle basàltic, de més de 50 m d’altura i prop d’1 km de longitud.

Aquesta zona coneguda com el riscal de Castellfullit es va formar per l’erosió dels rius Fluvià i Toronell sobre la lava volcànica abocada des de fa milers anys. El que fa que Castellfollit de la Roca sigui un lloc realment únic que val la pena descobrir durant una visita a la Garrotxa.

En un dels extrems del poble, on desemboquen els seus carrerons, es troba l’antiga església de Sant Salvador, un lloc singular que ofereix espectaculars vistes panoràmiques d’aquesta sense igual paisatge volcànic. Un altre dels llocs emblemàtics de Castellfollit de la Roca és el barri vell, es pot visitar la plaça de Catalunya, i des d’allí endinsar-se en els seus vells carrerons.

En aquests estrets carrers, algunes de les quals coincideixen amb l’antiga via romana Annia, trobem cases singulars que van ser fabricades amb roques volcàniques.

De visita Castellfollit de la Roca es té l’oportunitat de conèixer dos museus molt originals, el Museu de Vietnam, un espai únic en tota Europa que guarda una col·lecció d’equips, materials i peces militars relacionades amb la Guerra de Vietnam ocorreguda en la dècada del 60 i 70 del segle passat.

El Museu de l’Embotit, on es mostra la història de la producció i els elements utilitzats en diverses èpoques per a la fabricació dels embotits, productes típics d’aquesta regió catalana.