Aiguamolls de l’Emporda

El Parc Natural Aiguamolls de l’Empordà és un ecosistema d’alt valor ecològic que permet la coexistència entre aigua, terra, humans i naturalesa. Una reserva natural única enclavada en les restes de l’antic estany de Castelló, amb una superfície de més de més de 4700 Ha es considera com un dels aiguamolls més importants de la península ibèrica.

Aquesta reserva natural es troba dividida en dues parts les quals estan separades pel nucli urbà de Castelló d’Empúries i la macro urbanització de Empuriabrava. Aquests aiguamolls estan delimitats també pels dos marges que formen el riu Fluvià en el seu tram final i la platja de Sant Pere Pescador en el golf de Roses.

La seva ubicació entre la mar, el riu i les àrees de cultiu dels Aiguamolls de l’Empordà ha fet que dins del Parc Natural Aiguamolls de l’Empordà es trobin diversos ecosistemes amb característiques diferents com a llacunes costaneres d’aigua salobre, prats, zones inundables envoltades de canals de drenatge, arenals, dunes, platges, estanys d’aigua dolça, així com àrees de cultiu, entre les quals destaquen les dedicades al cultiu d’arròs.

És l’hàbitat d’una gran quantitat d’espècies de flora i fauna, destaquen els ocells migradors, de les quals s’ha aconseguit catalogar prop de 330 espècies, per la qual cosa és un dels millors llocs per a l’albirament d’ocells.

Els visitants compten amb diferents itineraris, en els compten amb casetes – guaita que han estat situades de manera estratègica per a evitar molestar i alterar l’hàbitat de les diferents espècies, permetent observar la intimitat i la manera de vida dels ocells i mamífers que habiten en els diferents ecosistemes del parc.

L’entrada al parc és gratuïta i compta amb el Centre d’Informació Cortalet, on els visitants reben tota l’ajuda i informació que necessiten per a gaudir dels itineraris que ofereix el Parc Natural Aiguamolls de l’Empordà.

Sant Aniol d’Aguja – Sadernes

Sant Aniol d’Aguja està situat en els voltants de Montagut i Oix a la comarca de la Garrotxa, Girona. És una àrea natural molt atractiva per als senderistes, escaladors i amants del barranquisme, a més trobem els magnífics salts d’aigües i increïbles piscines naturals, així com una ermita romànica que data de l’XI.

L’itinerari és circular i part de Sadernes, un poble situat a tan sols 20 km d’Olot, capital de la Garrotxa. Deixem el cotxe en el pàrquing públic pròxim al càmping Sadernes i prenem el camí que va al pont d’en Valentí, és una ruta que compta amb senyals de la xarxa Itinerannia. En aquest punt el camí es bifurca i decidim continuar per la senda que va al costat del riu.

És un tram amb abundant vegetació que ens porta a la presa del Gomarell, molt prop de l’ermita de Sant Aniol, en arribar a l’ermita vam fer una breu parada per a descansar i admirar aquesta obra arquitectònica mil·lenària, que des de l’any 1983 és considerada Ben Cultural d’Interès Nacional. Després seguim fins al Gorg Blau i al Salt del Brull, una de les meravelles naturals de L’Alta Garrotxa.

Després de descansar una mica i gaudir d’aquestes meravelles naturals optem per tornar a Sadernes, prenem la sendera en direcció al Salt de la Nuvia, té cert nivell de dificultat, però val la pena el recorregut per la bellesa d’aquest salt i les meravelloses vistes panoràmiques de la vall de Sant Aniol.

La ruta Sadernes – Sant Aniol d’Aguja és, com vam dir, una ruta circular d’uns 15 km, un recorregut que pot durar prop de 4 o 5 hores, prenent-se el temps per a descansar gaudir de totes les belleses naturals, és una ruta de moderada exigència apta per a persones de totes les edats.

Estany de Banyoles

L’Estany de Banyoles és el llac de major superfície de Catalunya, ocupa 1,18 km², amb una longitud de 2,1 km i una profunditat màxima de 40 m. se’l considera com el principal símbol de Banyoles i des de 1992 és una àrea protegida per Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya.

A més, per ser, juntament a la seva conca lacustre, el conjunt càrstic més extens de la península ibèrica, ha estat inclòs en la llista Ramsar de Zones Humides d’Importància Internacional.

La formació de l’Estany de Banyoles es remunta a 250000 anys, els tremolors produïts en l’època quaternària que van donar origen a la formació dels Pirineus, van generar també la falla de l’Empordà, diversos fenòmens geològics com l’erosió es van encarregar de crear aquesta zona lacustre.

Originalment l’Estany de Banyoles ocupava una extensió bastant major, i inundava les riberes uns 6 o 8 metres per sobre del seu nivell actual. Les aigües del llac provenen d’aqüífers de l’Alta Garrotxa, l’aigua es filtra i discorre a través de diversos canals subterranis i brolla a través en tres nivells diferents que formen la conca lacustre.

Aquests són els rierols d’Espolla i Usall, la llacuna de Sant Miquel de Campmajor i l’Estany de Banyoles. Aquest últim també rep l’aigua que ve dels rierols de Vilà, Estunes, Marquès, Deus, Tanyers, Castellana, Lio i Ca Morgat, que representa més del 10% de la quantitat total d’aigua del llac.

L’Estany de Banyoles és un espai obert ideal per a gaudir de la naturalesa a través de caminades, passejos, rutes amb bicicleta i la pràctica d’esports aquàtics, com el rem, piragüisme i esquí aquàtic. Des de l’any 1992 compta amb instal·lacions per a la seva pràctica. Va ser seu de les competicions de rem dels XXV Jocs Olímpics Barcelona 1992 i del Campionat Mundial de Rem en 2004.

Salt de Martis

El Salt de Martís és considerada com una de les cascades emblemàtiques de Girona, és un atractiu turístic molt interessant per a visitar en família o amb amics, el recorregut pot fer-se amb cotxe, a peu o amb bicicleta de muntanya des de Banyoles, és un tram de 7,5 km que transcorre en els bells paratges d’aquesta regió catalana.

Aquesta cascada es forma de manera temporal, pel fet que els afluents del llac de Banyoles són una sèrie de canals subterranis, que estan connectats alhora amb les surgencies o bullidors que es formen al Pla de l’Estany, especialment amb el Clot d’Espolla, quan aquests aqüífers s’omplen d’aigua, aquesta corre cap al nord formant un canal que travessa tot el tot el Pla de Martís cap al riu Fluvià.

En aquesta zona l’aigua ha de salvar un desnivell de prop de 80 m d’altura per a arribar al riu Fluvià, aquest desnivell fa que es creï aquesta increïble cascada, en la qual es formen alguns pous on es pot gaudir de l’aigua fresca i saludable que ve de l’Alta Garrotxa. També es troben alguns llocs on els més atrevits realitzen espectaculars salts.

Pel fet que l’estany o Clot d’Espolla i els altres bullidors és temporal, és possible trobar el Salt de Martís sense aigua. No obstant això, es pot gaudir d’un paisatge encantador, un entorn natural únic on ressalta la vegetació humida com a molses i falgueres, són boscos on abunden les alzines amb senders molt agradables per a fer excursionisme.

Clot d’Espolla

El Clot d’Espolla és una raresa geològica que es presenta al Pla de l’Estany, es tracta d’una depressió càrstica formada en el pla de Usall, el terme clot s’utilitza en català per a designar un sot o concavitat present en el terreny, ja que així es veu quan està sec, però es converteix en un estany que actua com a sobreeixidor en èpoques de pluja.

La zona on se situa Banyoles compta amb una important quantitat de cursos d’aigua subterranis que procedeixen principalment de l’Alta Garrotxa i alimenten el llac Banyoles, la raó fonamental que no sempre hi hagi aigua en el Clot d’Espolla és que se situa a prop de 50 m d’altitud respecte al llac.

Quan es presenten pluges intenses que acumulen almenys uns 100 mm i el nivell de l’aigua subterrània se situa a menys de 15 m del sòl, es crea una pressió d’aigua molt forta pel que es formes aquestes surgències o bullidors al Pla de l’Estany, sent la més resaltant el Clot d’Espolla, que té unes dimensions considerables 350 m de longitud, 145 m d’amplària i una profunditat de fins a 5 m.

Una de les curiositats que es presenten en el Clot d’Espolla és l’existència d’uns crustacis anomenats triops cancriformis, una espècie considerada com la més antiga del planeta que encara està amb vida, un veritable rècord mundial, a més porten prop de 220 milions d’anys sense evolucionar en la seva forma.

Els ous d’aquesta espècie s’adapten perfectament a l’època de sequera, romanen enterrats en el llot que es forma en el fons de l’estany, quan comença l’època de pluges, fan eclosió i neden en les aigües de l’estany per a alimentar-se d’insectes i larves.

Santa Pau, a la Garrotxa

Els pobles medievals s’han convertit en un dels atractius més interessants de la Garrotxa, entre ells ressalta Santa Pau, un poble volcànic que es troba enclavat en un terreny accidentat per l’acció dels volcans Croscat, Roca Negra i Santa Margarita, que ara correspon a l’àrea central del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

El primer que sentim en visitar aquest singular conjunt emmurallat és que hem viatjat a l’edat mitjana, el seu barri antic es conserva perfectament, en la seva plaça major trobem l’església de Santa María, la construcció de la qual data de l’any 1430, envoltant la plaça podem descobrir diferents cases que daten de l’època medieval, algunes galeries porticades, altres finestres amb estil gòtic o renaixentista.

Enfront del centre històric trobem els miradors, que ens regalen belles vistes panoràmiques úniques d’aquesta regió dominada pel paisatge volcànic.

De visita a Santa Pau a la Garrotxa tenim l’oportunitat de conèixer alguns llocs singulars del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, entre ells la Fageda d’en Jordá, una fageda realment única, formada sobre una bugada de lava refredada que va ser expulsada pel volcà del Croscat, aquesta fageda s’assenteixi en un terreny pla envoltat per 21 dels volcans que es troben a la Garrotxa.

Podem aprofitar també per a fer una escapada a llocs realment bells, les rutes d’excursionisme ens porten descobrir el volcà de Santa Margarita, que s’eleva a 682 metres i la boca dels quals s’estén a un perímetre de prop de 2.000 metres.

La Vall d’en Bas

Situat en la capçalera del riu Fluvia trobem a la Vall d’en Bas enmig d’una àmplia plana envoltada de prats, boscos de roures, fajos i alzina. Un poble de vocació agrícola on es cullen productes de molt alta qualitat gràcies a la riquesa dels seus sòls.

Aquest poble és també amo d’una rica història per ser terra de remences, aquí es conserva com a patrimoni la masia on va néixer Francesc de Verntallat, líder pagès. En el seu honor i en record del moviment remença, es realitza tots els anys la marxa cicloturista Terra de Remences, una de les més resaltants de la regió catalana.

A la Vall d’en Bas trobem dos nuclis poblacionals considerats com a conjunts històrics-artístics: la vila del Mallol, assentada sobre el pujol de la Vall d’en Bas, va anar per llarg temps la capital i residència dels vescomptes de Bas. Actualment és un centre turístic que conserva importants edificacions d’origen medieval.

Hostalets de Bas, l’altre nucli va tenir el seu origen en el segle XVIII a partir dels hostals que se situaven en el camí ral que unia a Olot amb Vic. Aquí trobem el famós carrer Teixeda, en la qual destaquen les seves cases amb amplis balcons de fusta replets de flors, que s’han convertit en inspiració per a destacats pintors i fotògrafs.

Un dels llocs més interessants per a conèixer a la Vall d’en Bas és el Centre de Cultura i Naturalesa Ca Trona, un ecomuseu que busca ressaltar a les seves sales el patrimoni històric i la riquesa natural d’aquest municipi de la Comarca de la Garrotxa.

Descobrint Besalú

Besalú és un poble medieval autèntic, considerat des de 1966 com a Conjunt Historicoartístic Nacional. El seu origen data del segle X, quan es va crear com una fortalesa entre els rius Fluvià i Capellades, durant l’Edat mitjana es van construir en aquest poble importants edificacions com el seu pont, l’església del monestir de Sant Pere de Besalú i els banys jueus, entre altres.

De visita a aquesta localitat, iniciem el recorregut pel seu centre històric travessant el seu pont medieval, que ens regala unes espectaculars vistes panoràmiques d’aquesta regió banyada pel riu Fluvià. Construït en el segle XII, aquest pont de prop de 150 m de longitud manté tot el seu encant i funcionalitat.

En travessar la seva segona porta ingressem en els carrerons del barri antic, a través de les quals ens dirigim a l’antic barri jueu per a visitar el Miqvé jueu de Besalú, els antics banys utilitzats pels jueus en els seus rituals de purificació del cos.

Aquest lloc va ser descobert en 1965 i les recerques realitzades van permetre determinar que comptava a més amb una sinagoga, una escola i un ampli pati. Es tracta de l’únic miqvé jueu de l’època medieval que ha estat descobert en la península ibèrica.

En el centre del barri antic, en la plaça principal, trobem l’Església de Sant Pere de Besalú, un antic monestir benedictí fundat l’any 977, l’edificació que podem conèixer en la nostra visita a aquest poble medieval va ser renovada l’any 1160.

Aquesta església de senzilla façana posseeix tres naus, en el seu absis destaca una preciosa girola circular, poc habitual per a aquesta mena d’edificacions.

Castellfollit de la Roca a la Garrotxa

Situat dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa trobem un dels municipis més petits de tota Espanya, es tracta de Castellfollit de la Roca. Un pintoresc poble assentat sobre un un cingle basàltic, de més de 50 m d’altura i prop d’1 km de longitud.

Aquesta zona coneguda com el riscal de Castellfullit es va formar per l’erosió dels rius Fluvià i Toronell sobre la lava volcànica abocada des de fa milers anys. El que fa que Castellfollit de la Roca sigui un lloc realment únic que val la pena descobrir durant una visita a la Garrotxa.

En un dels extrems del poble, on desemboquen els seus carrerons, es troba l’antiga església de Sant Salvador, un lloc singular que ofereix espectaculars vistes panoràmiques d’aquesta sense igual paisatge volcànic. Un altre dels llocs emblemàtics de Castellfollit de la Roca és el barri vell, es pot visitar la plaça de Catalunya, i des d’allí endinsar-se en els seus vells carrerons.

En aquests estrets carrers, algunes de les quals coincideixen amb l’antiga via romana Annia, trobem cases singulars que van ser fabricades amb roques volcàniques.

De visita Castellfollit de la Roca es té l’oportunitat de conèixer dos museus molt originals, el Museu de Vietnam, un espai únic en tota Europa que guarda una col·lecció d’equips, materials i peces militars relacionades amb la Guerra de Vietnam ocorreguda en la dècada del 60 i 70 del segle passat.

El Museu de l’Embotit, on es mostra la història de la producció i els elements utilitzats en diverses èpoques per a la fabricació dels embotits, productes típics d’aquesta regió catalana.

Fira del Bastó, Les Planes d’Hostoles

Tots els anys, durant un cap de setmana del mes de setembre la localitat de Les Planes d’Hostoles, situada a la comarca de la Garrotxa, celebra la Fira del Bastó, la Fusta i productes de la terra, una festa tradicional que ressaltar els oficis tradicionals relacionats amb la llarga tradició forestal de la regió.

Durant la fira popular que es desenvolupa en la Plaça Nova es realitzen una sèrie de demostracions i tallers relacionats amb aquesta tradició, actes culturals i activitats infantils, així com parades d’artesania i productes de la terra.

Entre les activitats més interessants trobem escenificacions d’oficis antics, tallers participatius sobre l’elaboració de bastons, talls de troncs i elaboració de figures i diverses peces en fusta, una de les activitats més esperades és el ball de bastons.

Aquesta fira busca ressaltar i mantenir viva la llarga tradició forestal d’aquesta localitat, donant a conèixer la seva cultura popular que tanquen els diferents oficis relacionats amb l’aprofitament de la fusta i la producció agrícola.

El bosc ha representat des de sempre un recurs molt valuós per a Les Planes d’Hostoles i la comarca de la Garrotxa, no sols des del punt de vista de l’aprofitament hidràulic, sinó també per la generació d’importants recursos que han estat aprofitats des de temps ancestrals pels seus pobladors.

La Fira del Bastó busca rescatar aquest esperit de gent de bosc i de la fusta, per a no oblidar que la naturalesa pot proveir de molts materials que poden ser transformats en diversos objectes d’ús comú i fins i tot en obres d’art o joguines per a divertir i ensenyar als nens.