Ermites de Sant Marti del Corb i Sant Miquel del Corb

Es tracta d’una interessant i senzilla ruta circular que inicia i culmina prop d’Olot, capital de la Comarca de la Garrotxa, que ens permet descobrir les ermites romàniques de Sant Marti del Corb i Sant Miquel del Corb, així com tota la bellesa natural que tanca aquesta regió volcànica.

La ruta que inicia a Les Preses, des de la plaça Major sortim en direcció a la ruta que ens porta a les ermites del Corb, després de passar la piscina trobem una sendera d’ascens senzill que ens porta a travessar una roureda i una fageda, després deixar els fajos, trobem un clar on situem el pal Volcà del Racó G143.

En aquest senyal, creuem al costat dret i després de pujar alguns metres aconseguim el pal G144 El Racó, girem ara a l’esquerra i seguim un camí que ens porta a un alzinar i després a una fageda, seguint aquest camí arribem a l’ermita de Sant Miquel del Corb.

Després d’admirar les senzilla arquitectura d’aquesta ermita preromànica, seguim el camí que ens porta a Mes l’Antiga, una casona amb teulada de dues ales situada al peu de la serra del Corb. A la seva dreta trobem un camí ascendent que ens porta a l’ermita de Sant Martí del Corb. És un bon lloc per a un breu descans.

Situem el pal Sant Martí del Corb G75 i seguim rector per la ruta que indiquen les marques grogues de Itinerànnia fins a arribar a una fageda, on situem l’encreuament G77 Baixant d’en Camps. Aquí hem de girar a la dreta i seguir el camí a la serra de Marboleny, on hem de situar el G78 Serra de Marboleny.

Seguim per aquesta ruta fins a situar el P4 Serrat dels Aulines, aquí seguim en direcció a l’Àrea Recreativa de Xenacs, on hem de situar l’encreuament P3 Àrea de Xenacs per a prendre el camí dels Barrincoles amb direcció a Les Preses.

/by

El salt de l’olla

El salt de l’olla és una de les belleses naturals de la Garrotxa que bé val la pena descobrir, se situa en el terme municipal de Hostalets d’en Bas a La Vall d’en Bas, com a part del de curs de reg del riu Puig, un dels afluents del riu Fluvià.

El nostre itinerari part d’Olot, capital de la comarca de la Garrotxa. Seguim la carretera C-153 amb direcció a Rupit i després de passar el quilòmetre 49 prenem l’entrada a Hostalets d’en Bas, després de passar la casona del Aubert trobem un lloc per a aparcar el cotxe.

D’allí seguim un camí que ens porta al Molí Vell, on també és possible aparcar el cotxe, des d’aquí seguim el camí que ens porta per sobre del torrent d’Artigamala i des d’allí ens encaminem cap a la casa de l’Esquirol.

Després de passar aquesta casa, prenem el camí ral que ens porta de Vic a Olot, és un camí antiquíssim i de molta història. És una ruta empinada amb un cert nivell de dificultat, però molt atractiva i entretinguda, seguim per ella fins a arribar al collet de la Cirera. A partir d’aquest punt la ruta es fa més senzilla i podem gaudir de belles vistes panoràmiques de la Vall d’en Bas.

Després de caminar alguns minuts trobem un grapat de pedres amuntegades (manca), que marquen l’inici de petita sendera que ens porta directament sobre el salt de l’olla, es tracta d’una espectacular gola amagada entre la vegetació, des d’on es pot observar aquesta meravella natural en tota la seva esplendor.

Per a arribar a la base del salt de l’olla hem de tornar fins a la manca i prendre una sendera amb un pendent fort que hi ha al seu costat, en dies de pluja el camí es torna molt relliscós, fins i tot al final trobem una corda per a facilitar el descens. Finalment arribem a aquesta meravella natural que és el salt de l’olla, on podem gaudir del paisatge i de les seves aigües.

El retorn el realitzem per la mateixa ruta, només cal tornar sobre els nostres passos. És una excursió molt interessant a la qual podem dedicar tot el dia.

/by

Circuit de Besalú – Garrotxa

El Circuit de Besalú. Ruta 1 Garrotxa, és una ruta de més d’onze quilòmetres, que pot fer-se a peu en una mica més de quatre hores per a gaudir de bells paisatges. La ruta inicia a Besalú en direcció a Beuda en pujar unes escales i seguir senyals grocs a un camí i passarel·la de fusta per a creuar a la riera.

En la segona passarel·la, la via sense asfaltar i el senyal Salt de Palera a la dreta inicia el descens fins a creuar la riera, un pou i pujar fins a església de Santa María de Palera, enrere es creua al camí a Beuda en ascens per una sendera fins al bosc i el Sant Sepulcre fins a la carretera asfaltada, passant el bosc de pins que porta a una via asfaltada.

En l’encreuament G182 la Canova se segueix a la carretera principal fins a arribar al poble de Beuda, la seva plaça i església de Sant Feliu. Es pren una petita via asfaltada per a recórrer la ruta fins a l’encreuament G1822 i seguir fins a Besalú. Després, es troba l’encreuament G80 per a passar a una pista que descendeix a l’esquerra a la masia de Ca´Oms de Guixers.

En passar la casa de l’Hospitalet es puja fins a l’encreuament G104 Salt de Palera que porta al mateix camí per a trobar la sortida a la torre elèctrica i via de servei de la ruta accedint de nou a la urbanització i rotonda per a trobar les escales i sortir de nou a la parada d’autobús.

/by

Les Estunes de Banyoles o Porqueres

El Bosc dels Estunes està situat en els voltants del municipi de Porqueres és un lloc realment meravellós, una àrea natural on ressalten els roures i les alzines, així com les singulars esquerdes de travertí, es diu que és un lloc màgic en el qual habiten les Goges, fades d’aigua que s’encarreguen de cuidar i regenerar la naturalesa.

Aquestes fades, segons les antigues llegendes, van construir els seus palaus entre les esquerdes de les roques i fan festes i es diverteixen durant tota la nit. A més afavoreixen la fertilitat de la dona i el naixement dels seus fills.

En el Bosc dels Estunes es caracteritza per les seves formacions rocoses de travertins, les quals es consideren com una de les formacions lacustres d’origen càrstic de major importància a Catalunya. Les esquerdes de travertí, per les quals fins i tot cap una persona, es van formar per la fracturació i dissolució del travertí degut possiblement a importants moviments tel·lúrics.

La formació del travertí es deu al fet que en temps molt remots l’aigua del estany de Banyoles arriba a aquesta zona, per això és possible observar en els blocs de travertí abundant fauna fòssil. Sobre el travertí es troba un important ecosistema, en el qual ressalten alzines i roures, molts dels quals són emblemàtics com a roure Gros, un roure pubescent situat en la rodalia del Mas Corralot.

Per a visitar el Bosc dels Estunes cal venir a Banyoles, ciutat capital de la comarca del Pla de l’Estany a Girona, prendre la ruta del estany de Banyoles i després dirigir-se a la carretera a Olot. En passar l’encreuament a Pujarnol, se segueix en direcció a Mieres per uns 250 metres fins a l’aparcament que dóna accés al Bosc dels Estunes. Podem guiar-nos per l’ampli cartell de senyalització del lloc.

/by

Aiguamolls de l’Emporda

El Parc Natural Aiguamolls de l’Empordà és un ecosistema d’alt valor ecològic que permet la coexistència entre aigua, terra, humans i naturalesa. Una reserva natural única enclavada en les restes de l’antic estany de Castelló, amb una superfície de més de més de 4700 Ha es considera com un dels aiguamolls més importants de la península ibèrica.

Aquesta reserva natural es troba dividida en dues parts les quals estan separades pel nucli urbà de Castelló d’Empúries i la macro urbanització de Empuriabrava. Aquests aiguamolls estan delimitats també pels dos marges que formen el riu Fluvià en el seu tram final i la platja de Sant Pere Pescador en el golf de Roses.

La seva ubicació entre la mar, el riu i les àrees de cultiu dels Aiguamolls de l’Empordà ha fet que dins del Parc Natural Aiguamolls de l’Empordà es trobin diversos ecosistemes amb característiques diferents com a llacunes costaneres d’aigua salobre, prats, zones inundables envoltades de canals de drenatge, arenals, dunes, platges, estanys d’aigua dolça, així com àrees de cultiu, entre les quals destaquen les dedicades al cultiu d’arròs.

És l’hàbitat d’una gran quantitat d’espècies de flora i fauna, destaquen els ocells migradors, de les quals s’ha aconseguit catalogar prop de 330 espècies, per la qual cosa és un dels millors llocs per a l’albirament d’ocells.

Els visitants compten amb diferents itineraris, en els compten amb casetes – guaita que han estat situades de manera estratègica per a evitar molestar i alterar l’hàbitat de les diferents espècies, permetent observar la intimitat i la manera de vida dels ocells i mamífers que habiten en els diferents ecosistemes del parc.

L’entrada al parc és gratuïta i compta amb el Centre d’Informació Cortalet, on els visitants reben tota l’ajuda i informació que necessiten per a gaudir dels itineraris que ofereix el Parc Natural Aiguamolls de l’Empordà.

/by

Sant Aniol d’Aguja – Sadernes

Sant Aniol d’Aguja està situat en els voltants de Montagut i Oix a la comarca de la Garrotxa, Girona. És una àrea natural molt atractiva per als senderistes, escaladors i amants del barranquisme, a més trobem els magnífics salts d’aigües i increïbles piscines naturals, així com una ermita romànica que data de l’XI.

L’itinerari és circular i part de Sadernes, un poble situat a tan sols 20 km d’Olot, capital de la Garrotxa. Deixem el cotxe en el pàrquing públic pròxim al càmping Sadernes i prenem el camí que va al pont d’en Valentí, és una ruta que compta amb senyals de la xarxa Itinerannia. En aquest punt el camí es bifurca i decidim continuar per la senda que va al costat del riu.

És un tram amb abundant vegetació que ens porta a la presa del Gomarell, molt prop de l’ermita de Sant Aniol, en arribar a l’ermita vam fer una breu parada per a descansar i admirar aquesta obra arquitectònica mil·lenària, que des de l’any 1983 és considerada Ben Cultural d’Interès Nacional. Després seguim fins al Gorg Blau i al Salt del Brull, una de les meravelles naturals de L’Alta Garrotxa.

Després de descansar una mica i gaudir d’aquestes meravelles naturals optem per tornar a Sadernes, prenem la sendera en direcció al Salt de la Nuvia, té cert nivell de dificultat, però val la pena el recorregut per la bellesa d’aquest salt i les meravelloses vistes panoràmiques de la vall de Sant Aniol.

La ruta Sadernes – Sant Aniol d’Aguja és, com vam dir, una ruta circular d’uns 15 km, un recorregut que pot durar prop de 4 o 5 hores, prenent-se el temps per a descansar gaudir de totes les belleses naturals, és una ruta de moderada exigència apta per a persones de totes les edats.

/by

Estany de Banyoles

L’Estany de Banyoles és el llac de major superfície de Catalunya, ocupa 1,18 km², amb una longitud de 2,1 km i una profunditat màxima de 40 m. se’l considera com el principal símbol de Banyoles i des de 1992 és una àrea protegida per Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya.

A més, per ser, juntament a la seva conca lacustre, el conjunt càrstic més extens de la península ibèrica, ha estat inclòs en la llista Ramsar de Zones Humides d’Importància Internacional.

La formació de l’Estany de Banyoles es remunta a 250000 anys, els tremolors produïts en l’època quaternària que van donar origen a la formació dels Pirineus, van generar també la falla de l’Empordà, diversos fenòmens geològics com l’erosió es van encarregar de crear aquesta zona lacustre.

Originalment l’Estany de Banyoles ocupava una extensió bastant major, i inundava les riberes uns 6 o 8 metres per sobre del seu nivell actual. Les aigües del llac provenen d’aqüífers de l’Alta Garrotxa, l’aigua es filtra i discorre a través de diversos canals subterranis i brolla a través en tres nivells diferents que formen la conca lacustre.

Aquests són els rierols d’Espolla i Usall, la llacuna de Sant Miquel de Campmajor i l’Estany de Banyoles. Aquest últim també rep l’aigua que ve dels rierols de Vilà, Estunes, Marquès, Deus, Tanyers, Castellana, Lio i Ca Morgat, que representa més del 10% de la quantitat total d’aigua del llac.

L’Estany de Banyoles és un espai obert ideal per a gaudir de la naturalesa a través de caminades, passejos, rutes amb bicicleta i la pràctica d’esports aquàtics, com el rem, piragüisme i esquí aquàtic. Des de l’any 1992 compta amb instal·lacions per a la seva pràctica. Va ser seu de les competicions de rem dels XXV Jocs Olímpics Barcelona 1992 i del Campionat Mundial de Rem en 2004.

/by

Salt de Martis

El Salt de Martís és considerada com una de les cascades emblemàtiques de Girona, és un atractiu turístic molt interessant per a visitar en família o amb amics, el recorregut pot fer-se amb cotxe, a peu o amb bicicleta de muntanya des de Banyoles, és un tram de 7,5 km que transcorre en els bells paratges d’aquesta regió catalana.

Aquesta cascada es forma de manera temporal, pel fet que els afluents del llac de Banyoles són una sèrie de canals subterranis, que estan connectats alhora amb les surgencies o bullidors que es formen al Pla de l’Estany, especialment amb el Clot d’Espolla, quan aquests aqüífers s’omplen d’aigua, aquesta corre cap al nord formant un canal que travessa tot el tot el Pla de Martís cap al riu Fluvià.

En aquesta zona l’aigua ha de salvar un desnivell de prop de 80 m d’altura per a arribar al riu Fluvià, aquest desnivell fa que es creï aquesta increïble cascada, en la qual es formen alguns pous on es pot gaudir de l’aigua fresca i saludable que ve de l’Alta Garrotxa. També es troben alguns llocs on els més atrevits realitzen espectaculars salts.

Pel fet que l’estany o Clot d’Espolla i els altres bullidors és temporal, és possible trobar el Salt de Martís sense aigua. No obstant això, es pot gaudir d’un paisatge encantador, un entorn natural únic on ressalta la vegetació humida com a molses i falgueres, són boscos on abunden les alzines amb senders molt agradables per a fer excursionisme.

/by

Clot d’Espolla

El Clot d’Espolla és una raresa geològica que es presenta al Pla de l’Estany, es tracta d’una depressió càrstica formada en el pla de Usall, el terme clot s’utilitza en català per a designar un sot o concavitat present en el terreny, ja que així es veu quan està sec, però es converteix en un estany que actua com a sobreeixidor en èpoques de pluja.

La zona on se situa Banyoles compta amb una important quantitat de cursos d’aigua subterranis que procedeixen principalment de l’Alta Garrotxa i alimenten el llac Banyoles, la raó fonamental que no sempre hi hagi aigua en el Clot d’Espolla és que se situa a prop de 50 m d’altitud respecte al llac.

Quan es presenten pluges intenses que acumulen almenys uns 100 mm i el nivell de l’aigua subterrània se situa a menys de 15 m del sòl, es crea una pressió d’aigua molt forta pel que es formes aquestes surgències o bullidors al Pla de l’Estany, sent la més resaltant el Clot d’Espolla, que té unes dimensions considerables 350 m de longitud, 145 m d’amplària i una profunditat de fins a 5 m.

Una de les curiositats que es presenten en el Clot d’Espolla és l’existència d’uns crustacis anomenats triops cancriformis, una espècie considerada com la més antiga del planeta que encara està amb vida, un veritable rècord mundial, a més porten prop de 220 milions d’anys sense evolucionar en la seva forma.

Els ous d’aquesta espècie s’adapten perfectament a l’època de sequera, romanen enterrats en el llot que es forma en el fons de l’estany, quan comença l’època de pluges, fan eclosió i neden en les aigües de l’estany per a alimentar-se d’insectes i larves.

/by

Santa Pau, a la Garrotxa

Els pobles medievals s’han convertit en un dels atractius més interessants de la Garrotxa, entre ells ressalta Santa Pau, un poble volcànic que es troba enclavat en un terreny accidentat per l’acció dels volcans Croscat, Roca Negra i Santa Margarita, que ara correspon a l’àrea central del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

El primer que sentim en visitar aquest singular conjunt emmurallat és que hem viatjat a l’edat mitjana, el seu barri antic es conserva perfectament, en la seva plaça major trobem l’església de Santa María, la construcció de la qual data de l’any 1430, envoltant la plaça podem descobrir diferents cases que daten de l’època medieval, algunes galeries porticades, altres finestres amb estil gòtic o renaixentista.

Enfront del centre històric trobem els miradors, que ens regalen belles vistes panoràmiques úniques d’aquesta regió dominada pel paisatge volcànic.

De visita a Santa Pau a la Garrotxa tenim l’oportunitat de conèixer alguns llocs singulars del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, entre ells la Fageda d’en Jordá, una fageda realment única, formada sobre una bugada de lava refredada que va ser expulsada pel volcà del Croscat, aquesta fageda s’assenteixi en un terreny pla envoltat per 21 dels volcans que es troben a la Garrotxa.

Podem aprofitar també per a fer una escapada a llocs realment bells, les rutes d’excursionisme ens porten descobrir el volcà de Santa Margarita, que s’eleva a 682 metres i la boca dels quals s’estén a un perímetre de prop de 2.000 metres.

/by