El Santuari de la Verge del Tura

Olot capital de la Garrotxa, una ciutat envoltada de volcans amb història, tradicions, gastronomia, museus i més. A la província catalana de Girona, camí al parc natural de la Garrotxa, és imperdible fer un volt per Olot.

En el Santuari de la Verge del Tura, molt important en la història de l’origen d’Olot, es recorda que en una carta s’esmenta per primera vegada a Olot, quan el rei Carles II el Calb, dóna l’església de Santa María d’Olot i el seu territori a l’abat de dos monestirs benedictins. En les visites guiades s’explica que Olot significa antiga.

El santuari conserva la imatge de la Verge del Tura, talla de fusta daurada del segle XI/XII, es venerava com la verge morena, però en els anys 80 va ser restaurada i van notar que el fum de les veles li donava el to.

Una altra curiositat, fora de l’església hi ha escultures de pedra iguals a la talla de fusta. Queda poc de l’antiga església, destruïda per terratrèmols i guerres. Tura significa toro en català antic, narra una llegenda que un toro va gratar el sòl en el mateix lloc per dies i el seu amo va cavar i va trobar la imatge de la verge patrona, que surt en processó en les festes d’Olot.

Un altre lloc d’interès, l’església de Sant Esteve, en el seu museu parroquial El Greco amb Crist abraçat a la creu. Data del segle XVIII amb façana de massissa amb tres fornícules buides on van estar representats Sant Esteban, Sant Valentí i Santa Sabina.

La plaça dels gegants d’Olot

,

Olot és perfecta per a recrear una història fantàstica a la província de la Girona, és una població petita que està enmig de volcans. És la capital de la Garrotxa, ideal per a visitar en vacances per les seves tradicions, museus i la seva especial gastronomia.

També, és una panoràmica diferent per a gaudir en vacances, com la seva plaça Major, la qual es coneix com la Plaça dels Gegants d’Olot. És una ciutat amb la seva bellesa particular i un accentuat estil renaixentista.

Els nens de totes les edats gaudeixen la seva llegenda amb gegants i amb les petjades dels seus passos que s’observen dibuixats en el centre de la seva plaça major. És el lloc on se celebren les festes del poble d’Olot en honor a la Verge de Tura, també una especial història.

Els qui han gaudit d’aquestes festivitats locals, han comentat que es pot observar un ball tradicional d’Olot, on es representa un ball de gegants, nans i cavalls, un espectacle pintoresc que es gaudeix prop del 8 de setembre, són les festes catalanes més concorregudes en la plaça major d’Olot i en altres poblacions de Garrotxa i Girona.

Un altre dels atractius turístics és el museu de la Garrotxa, que funciona en el tercer pis d’un gran edifici neoclàssic en l’àrea més cèntrica de la ciutat, imperdible, amb cartells modernistes.

És petit però interessant, seu de l’Escola paisatgística d’Olot, amb obres inspirades en l’entorn natural, que daten de finals del segle XIX i principis del XX.

On dinar a Beuda?

La Garrotxa és una de la comarcar de la Girona que bé val la pena visitar, pels seus increïbles atractius naturals i els seus bells pobles, entre els quals destaca Beuda, situat en la serra del Mont aquest encantador poble reuneix un dels patrimonis romànics més importants de la regió, en el qual ressalten l’Església de Sant Feliu que data del segle XII i Monestir de Sant Sepulcre de Palera.

A més del seu encant i atractius, Beuda és també un lloc ideal per a gaudir de la gastronomia catalana, especialment de la cuina volcànica, típica de Garrotxa, en el present post volem portar-te a descobrir els cinc millors restaurants de Beuda.

1.- Restaurant La Torre
Situat a Maià de Montcal, aquest restaurant s’especialitza en cuina tradicional catalana, preparada amb receptes ancestrals que han passat de generació en generació i amb productes conreats en la pròpia regió, entre els seus plats destaquen la carn a la brasa, els cargols a la llauna, l’ànec rostit i una gran varietat de guisats realment exquisits.

2.- Restaurant Mas Pere Pau
Situat en una autèntica masia catalana que data de l’edat mitjana, aquest restaurant combina el seu bell entorn natural, amb l’exquisida cuina típica de la Garrotxa i l’atenció personalitzada i amable. És el lloc ideal per a gaudir d’un menjar casolà de molt alt nivell, entre els seus plats ressalten les carns a la brasa i els cargols a la llauna. Preparats amb ingredients propis de la Garrotxa i de l’Alt Empordà.

3.- Restaurant La Guixera
Situat en un atractiu entorn natural, aquest restaurant disposa d’amplis espais interiors i exteriors on es pot gaudir d’una gran varietat de plats de la cuina típica catalana, entre els quals destaquen les seves carns a les brases, els seus peixos i mariscos, així com les seves propostes veganes. Aquí es gaudeix de la veritable cuina catalana.

4.- Restaurant Santuari de Pelera
Situat molt prop del Monestir de Sant Sepulcre de Palera aquest restaurant s’especialitza la gastronomia catalana i mediterrània, els seus plats principals són el xai i la carn de bou, destaquen també els calamars i els peixos, després del menjar es pot gaudir d’una exquisida crema catalana o unes saboroses postres de cafè.

5.- Restaurant Ca Marcelino
Un dels restaurants de menjar tradicional catalana més interessant de Beuda, en la seva cuina destaquen plats com la vedella amb bolets i l’ànec amb peres, es disposa també de menú diari, menú infantil, menú per a grups i plats per a persones celíaques. És a més un lloc molt còmode que compta amb diversos salons, zona per a nens, zona d’aparcament i zona de càrrega per a cotxes elèctrics.

Ermites de Sant Marti del Corb i Sant Miquel del Corb

Es tracta d’una interessant i senzilla ruta circular que inicia i culmina prop d’Olot, capital de la Comarca de la Garrotxa, que ens permet descobrir les ermites romàniques de Sant Marti del Corb i Sant Miquel del Corb, així com tota la bellesa natural que tanca aquesta regió volcànica.

La ruta que inicia a Les Preses, des de la plaça Major sortim en direcció a la ruta que ens porta a les ermites del Corb, després de passar la piscina trobem una sendera d’ascens senzill que ens porta a travessar una roureda i una fageda, després deixar els fajos, trobem un clar on situem el pal Volcà del Racó G143.

En aquest senyal, creuem al costat dret i després de pujar alguns metres aconseguim el pal G144 El Racó, girem ara a l’esquerra i seguim un camí que ens porta a un alzinar i després a una fageda, seguint aquest camí arribem a l’ermita de Sant Miquel del Corb.

Després d’admirar les senzilla arquitectura d’aquesta ermita preromànica, seguim el camí que ens porta a Mes l’Antiga, una casona amb teulada de dues ales situada al peu de la serra del Corb. A la seva dreta trobem un camí ascendent que ens porta a l’ermita de Sant Martí del Corb. És un bon lloc per a un breu descans.

Situem el pal Sant Martí del Corb G75 i seguim rector per la ruta que indiquen les marques grogues de Itinerànnia fins a arribar a una fageda, on situem l’encreuament G77 Baixant d’en Camps. Aquí hem de girar a la dreta i seguir el camí a la serra de Marboleny, on hem de situar el G78 Serra de Marboleny.

Seguim per aquesta ruta fins a situar el P4 Serrat dels Aulines, aquí seguim en direcció a l’Àrea Recreativa de Xenacs, on hem de situar l’encreuament P3 Àrea de Xenacs per a prendre el camí dels Barrincoles amb direcció a Les Preses.

El salt de l’olla

El salt de l’olla és una de les belleses naturals de la Garrotxa que bé val la pena descobrir, se situa en el terme municipal de Hostalets d’en Bas a La Vall d’en Bas, com a part del de curs de reg del riu Puig, un dels afluents del riu Fluvià.

El nostre itinerari part d’Olot, capital de la comarca de la Garrotxa. Seguim la carretera C-153 amb direcció a Rupit i després de passar el quilòmetre 49 prenem l’entrada a Hostalets d’en Bas, després de passar la casona del Aubert trobem un lloc per a aparcar el cotxe.

D’allí seguim un camí que ens porta al Molí Vell, on també és possible aparcar el cotxe, des d’aquí seguim el camí que ens porta per sobre del torrent d’Artigamala i des d’allí ens encaminem cap a la casa de l’Esquirol.

Després de passar aquesta casa, prenem el camí ral que ens porta de Vic a Olot, és un camí antiquíssim i de molta història. És una ruta empinada amb un cert nivell de dificultat, però molt atractiva i entretinguda, seguim per ella fins a arribar al collet de la Cirera. A partir d’aquest punt la ruta es fa més senzilla i podem gaudir de belles vistes panoràmiques de la Vall d’en Bas.

Després de caminar alguns minuts trobem un grapat de pedres amuntegades (manca), que marquen l’inici de petita sendera que ens porta directament sobre el salt de l’olla, es tracta d’una espectacular gola amagada entre la vegetació, des d’on es pot observar aquesta meravella natural en tota la seva esplendor.

Per a arribar a la base del salt de l’olla hem de tornar fins a la manca i prendre una sendera amb un pendent fort que hi ha al seu costat, en dies de pluja el camí es torna molt relliscós, fins i tot al final trobem una corda per a facilitar el descens. Finalment arribem a aquesta meravella natural que és el salt de l’olla, on podem gaudir del paisatge i de les seves aigües.

El retorn el realitzem per la mateixa ruta, només cal tornar sobre els nostres passos. És una excursió molt interessant a la qual podem dedicar tot el dia.

Circuit de Besalú – Garrotxa

El Circuit de Besalú. Ruta 1 Garrotxa, és una ruta de més d’onze quilòmetres, que pot fer-se a peu en una mica més de quatre hores per a gaudir de bells paisatges. La ruta inicia a Besalú en direcció a Beuda en pujar unes escales i seguir senyals grocs a un camí i passarel·la de fusta per a creuar a la riera.

En la segona passarel·la, la via sense asfaltar i el senyal Salt de Palera a la dreta inicia el descens fins a creuar la riera, un pou i pujar fins a església de Santa María de Palera, enrere es creua al camí a Beuda en ascens per una sendera fins al bosc i el Sant Sepulcre fins a la carretera asfaltada, passant el bosc de pins que porta a una via asfaltada.

En l’encreuament G182 la Canova se segueix a la carretera principal fins a arribar al poble de Beuda, la seva plaça i església de Sant Feliu. Es pren una petita via asfaltada per a recórrer la ruta fins a l’encreuament G1822 i seguir fins a Besalú. Després, es troba l’encreuament G80 per a passar a una pista que descendeix a l’esquerra a la masia de Ca´Oms de Guixers.

En passar la casa de l’Hospitalet es puja fins a l’encreuament G104 Salt de Palera que porta al mateix camí per a trobar la sortida a la torre elèctrica i via de servei de la ruta accedint de nou a la urbanització i rotonda per a trobar les escales i sortir de nou a la parada d’autobús.

Les Estunes de Banyoles o Porqueres

El Bosc dels Estunes està situat en els voltants del municipi de Porqueres és un lloc realment meravellós, una àrea natural on ressalten els roures i les alzines, així com les singulars esquerdes de travertí, es diu que és un lloc màgic en el qual habiten les Goges, fades d’aigua que s’encarreguen de cuidar i regenerar la naturalesa.

Aquestes fades, segons les antigues llegendes, van construir els seus palaus entre les esquerdes de les roques i fan festes i es diverteixen durant tota la nit. A més afavoreixen la fertilitat de la dona i el naixement dels seus fills.

En el Bosc dels Estunes es caracteritza per les seves formacions rocoses de travertins, les quals es consideren com una de les formacions lacustres d’origen càrstic de major importància a Catalunya. Les esquerdes de travertí, per les quals fins i tot cap una persona, es van formar per la fracturació i dissolució del travertí degut possiblement a importants moviments tel·lúrics.

La formació del travertí es deu al fet que en temps molt remots l’aigua del estany de Banyoles arriba a aquesta zona, per això és possible observar en els blocs de travertí abundant fauna fòssil. Sobre el travertí es troba un important ecosistema, en el qual ressalten alzines i roures, molts dels quals són emblemàtics com a roure Gros, un roure pubescent situat en la rodalia del Mas Corralot.

Per a visitar el Bosc dels Estunes cal venir a Banyoles, ciutat capital de la comarca del Pla de l’Estany a Girona, prendre la ruta del estany de Banyoles i després dirigir-se a la carretera a Olot. En passar l’encreuament a Pujarnol, se segueix en direcció a Mieres per uns 250 metres fins a l’aparcament que dóna accés al Bosc dels Estunes. Podem guiar-nos per l’ampli cartell de senyalització del lloc.

Aiguamolls de l’Emporda

El Parc Natural Aiguamolls de l’Empordà és un ecosistema d’alt valor ecològic que permet la coexistència entre aigua, terra, humans i naturalesa. Una reserva natural única enclavada en les restes de l’antic estany de Castelló, amb una superfície de més de més de 4700 Ha es considera com un dels aiguamolls més importants de la península ibèrica.

Aquesta reserva natural es troba dividida en dues parts les quals estan separades pel nucli urbà de Castelló d’Empúries i la macro urbanització de Empuriabrava. Aquests aiguamolls estan delimitats també pels dos marges que formen el riu Fluvià en el seu tram final i la platja de Sant Pere Pescador en el golf de Roses.

La seva ubicació entre la mar, el riu i les àrees de cultiu dels Aiguamolls de l’Empordà ha fet que dins del Parc Natural Aiguamolls de l’Empordà es trobin diversos ecosistemes amb característiques diferents com a llacunes costaneres d’aigua salobre, prats, zones inundables envoltades de canals de drenatge, arenals, dunes, platges, estanys d’aigua dolça, així com àrees de cultiu, entre les quals destaquen les dedicades al cultiu d’arròs.

És l’hàbitat d’una gran quantitat d’espècies de flora i fauna, destaquen els ocells migradors, de les quals s’ha aconseguit catalogar prop de 330 espècies, per la qual cosa és un dels millors llocs per a l’albirament d’ocells.

Els visitants compten amb diferents itineraris, en els compten amb casetes – guaita que han estat situades de manera estratègica per a evitar molestar i alterar l’hàbitat de les diferents espècies, permetent observar la intimitat i la manera de vida dels ocells i mamífers que habiten en els diferents ecosistemes del parc.

L’entrada al parc és gratuïta i compta amb el Centre d’Informació Cortalet, on els visitants reben tota l’ajuda i informació que necessiten per a gaudir dels itineraris que ofereix el Parc Natural Aiguamolls de l’Empordà.

Sant Aniol d’Aguja – Sadernes

Sant Aniol d’Aguja està situat en els voltants de Montagut i Oix a la comarca de la Garrotxa, Girona. És una àrea natural molt atractiva per als senderistes, escaladors i amants del barranquisme, a més trobem els magnífics salts d’aigües i increïbles piscines naturals, així com una ermita romànica que data de l’XI.

L’itinerari és circular i part de Sadernes, un poble situat a tan sols 20 km d’Olot, capital de la Garrotxa. Deixem el cotxe en el pàrquing públic pròxim al càmping Sadernes i prenem el camí que va al pont d’en Valentí, és una ruta que compta amb senyals de la xarxa Itinerannia. En aquest punt el camí es bifurca i decidim continuar per la senda que va al costat del riu.

És un tram amb abundant vegetació que ens porta a la presa del Gomarell, molt prop de l’ermita de Sant Aniol, en arribar a l’ermita vam fer una breu parada per a descansar i admirar aquesta obra arquitectònica mil·lenària, que des de l’any 1983 és considerada Ben Cultural d’Interès Nacional. Després seguim fins al Gorg Blau i al Salt del Brull, una de les meravelles naturals de L’Alta Garrotxa.

Després de descansar una mica i gaudir d’aquestes meravelles naturals optem per tornar a Sadernes, prenem la sendera en direcció al Salt de la Nuvia, té cert nivell de dificultat, però val la pena el recorregut per la bellesa d’aquest salt i les meravelloses vistes panoràmiques de la vall de Sant Aniol.

La ruta Sadernes – Sant Aniol d’Aguja és, com vam dir, una ruta circular d’uns 15 km, un recorregut que pot durar prop de 4 o 5 hores, prenent-se el temps per a descansar gaudir de totes les belleses naturals, és una ruta de moderada exigència apta per a persones de totes les edats.

Estany de Banyoles

L’Estany de Banyoles és el llac de major superfície de Catalunya, ocupa 1,18 km², amb una longitud de 2,1 km i una profunditat màxima de 40 m. se’l considera com el principal símbol de Banyoles i des de 1992 és una àrea protegida per Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya.

A més, per ser, juntament a la seva conca lacustre, el conjunt càrstic més extens de la península ibèrica, ha estat inclòs en la llista Ramsar de Zones Humides d’Importància Internacional.

La formació de l’Estany de Banyoles es remunta a 250000 anys, els tremolors produïts en l’època quaternària que van donar origen a la formació dels Pirineus, van generar també la falla de l’Empordà, diversos fenòmens geològics com l’erosió es van encarregar de crear aquesta zona lacustre.

Originalment l’Estany de Banyoles ocupava una extensió bastant major, i inundava les riberes uns 6 o 8 metres per sobre del seu nivell actual. Les aigües del llac provenen d’aqüífers de l’Alta Garrotxa, l’aigua es filtra i discorre a través de diversos canals subterranis i brolla a través en tres nivells diferents que formen la conca lacustre.

Aquests són els rierols d’Espolla i Usall, la llacuna de Sant Miquel de Campmajor i l’Estany de Banyoles. Aquest últim també rep l’aigua que ve dels rierols de Vilà, Estunes, Marquès, Deus, Tanyers, Castellana, Lio i Ca Morgat, que representa més del 10% de la quantitat total d’aigua del llac.

L’Estany de Banyoles és un espai obert ideal per a gaudir de la naturalesa a través de caminades, passejos, rutes amb bicicleta i la pràctica d’esports aquàtics, com el rem, piragüisme i esquí aquàtic. Des de l’any 1992 compta amb instal·lacions per a la seva pràctica. Va ser seu de les competicions de rem dels XXV Jocs Olímpics Barcelona 1992 i del Campionat Mundial de Rem en 2004.