Reservar masia a la Garrotxa, aspectes a tenir en compte

La Garrotxa és una regió Catalana que captiva a qualsevol que es pren el temps per a visitar-la i una de les millors maneres de gaudir d’aquest encantador lloc és llogant una masia.

Però, abans de fer-ho, és important considerar uns certs aspectes per a poder treure-li el màxim profit a l’estada en el lloc, a continuació es desenvolupen aquests punts claus a considerar per a fer una elecció encertada de la masia a la Garrotxa.

Aspectes a considerar abans de llogar una masia a la Garrotxa

Entre els factors més importants a considerar quan es lloga una masia o casa rural a la Garrotxa es troben:

1.- Habitació o casa completa?

Aquest és un dels aspectes claus, primer s’ha de determinar si es farà el lloguer d’una masia o casa rural completa, o només d’una habitació, en aquest últim cas és important tenir present que es compartirà la casa amb altres hostes.

2.-Nombre d’habitacions

En cas que es pretengui llogar una masia completa, és necessari considerar el nombre de persones que passaran vacances en aquesta, per a adquirir una casa rural amb la quantitat d’habitacions adequada, poden ser de 2, 3 i fins de 12 persones o més.

3.-Ubicació

En funció als plans que es tinguin al fer vacances, sempre s’ha de considerar que tan allunyada del centre de la ciutat està la masia o si es compta amb llocs adjacents per a visitar.

4.- Serveis disponibles

Alguns d’aquests espais ofereixen piscines, pàrquing, calefacció o sistema de climatització i més. S’han d’analitzar tots aquests aspectes, segons la mena de vacances i les necessitats particulars dels hostes, per a llogar la masia perfecta a la Garrotxa.

Vols amb globus a la Garrotxa

Una de les maneres més agradables de conèixer el Parc Natural de la zona Volcànica de Garrotxa és a través d’un passeig amb globus aerostàtic, per garantir una experiència inoblidable que proporciona als seus participants vistes sorprenents de l’inusual paisatge generat a causa de l’activitat de les constants erupcions.

A diferència de qualsevol altre recorregut, els vols en globus aerostàtics ofereixen a les persones una vista aèria de 360 graus, la qual cosa els permet apreciar d’una manera més apropiada tots els atractius naturals de la zona volcànica, així com també les muntanyes de Montserrat, els Pirineus i la mar Mediterrània.

És important esmentar que aquest tipus de tours aeris són duts a terme a primera hora del dia per a garantir un viatge còmode i segur, en comptar amb corrents de vent de menor intensitat, a més d’una temperatura més agradable, així que en general comencen entre les set i les vuit del matí depenent de l’època específica de l’any.

El temps aproximat del recorregut és d’una hora i mitja, la qual cosa permet apreciar la major part de la zona volcànica de la Garrotxa, a més la cistelles de la majoria de globus aerostàtics disponibles actualment compten amb la seva pròpia porta, per a garantir un accés còmode i segur a totes les persones.

Al mateix temps aquest tipus de tours també proporciona nombrosos beneficis i serveis addicionals als seus usuaris incloent estacionament gratuït, degustació de nombroses receptes durant el muntatge del globus, nombroses fotografies del recorregut i un certificat de vol.

Ruta del mirador de La Vall d’en Bas i la Garrotxa

És una ruta de dificultat mitjana/alta que presenta un bon desnivell en el seu recorregut de 10,7 quilòmetres que ens porta descobrir un bell entorn natural en el qual ressalten llocs com el Salt del Sallent i el con volcànic del volcà Croscat, així com antigues construccions com l’ermita de Santa Magdalena del Mont, considerada com ben cultural d’interès local.

La ruta inicia en l’àrea de pícnic del Pla d’en Xurri, situa a 3 km de la vila de Sant Privat, es disposa d’una àrea per a aparcar el cotxe, d’aquí partim amb direcció a Joanetes, hem d’estar pendents dels pals verticals d’Itinerannia i les marques grogues que marquen el camí, que segueix paral·lel a una torrentera. Hem de pujar durant una bona estona fins a arribar a una pista fora del bosc, allí situem l’indicador G56 Restobles.

Des d’aquí prenem la direcció cap a Vallfogona per a dirigir-nos al Salt del Sallent, situem un pal indicador de color verd fosc i baixem cap a la dreta, després de creuar un bosc trobem el rierol que alimenta el Salt del Sallent, hem d’anar amb compte de no acostar-nos al seu marge, ja que és bastant relliscós.

Continuem en direcció a Santa Magdalena, per a això hem d’accedir a la pista on recuperem el camí indicat per Itinerannia, prenem cap a l’esquerra i situem l’indicador G56 i caminem en direcció a Joanetes fins a arribar a l’encreuament G61 Santa Magdalena del Mont, des d’aquí seguim recte per a arribar a ermita de Santa Magdalena – refugi Emili Triadú.

Prop d’aquesta ermita trobem un mirador que ens regala unes vistes espectaculars dels Pirineus gironins, Núria, el cordal del Comabona i el massís del Canigó. També s’aprecien les muntanyes de l’Alta Garrotxa i la piràmide rocosa del Bassegoda.

Per a seguir la nostra ruta retornem a l’encreuament G61 i prenem el camí cap a Sant Privat, un descens per la fageda a través d’un camí serpentejant amb un descens pronunciat, seguim les marques fins a arribar a l’Ermita de les Olletes. D’allí seguim la ruta en direcció a Sant Privat d’en Bas que ens portarà al lloc on hem aparcat el cotxe.

Casa rural a la Garrotxa

Al nord-est de la Garrotxa als peus del Mare de Deu del Mont i enmig d’un bell bosc de més de 15 ha d’alzines i pins trobem Cal Tort, una antiga masia que data de 1850 i que ha estat totalment restaurada, preservant la naturalesa de la casa de pagès original.

Durant el procés de restauració s’han cuidat tots els detalls com les seves parets de pedra, portes i finestres de fusta, per a mantenir l’aspecte original de la casa, la qual està oberta als qui vulguin gaudir d’aquesta bella regió catalana.

Cal Tort té capacitat per a albergar còmodament fins a set persones, està dividida en dues plantes, en la seva planta baixa se situen la sala d’estar amb xemeneia, el menjador i la cuina, es disposa a més d’un lavabo complet, en la segona planta se situen les habitacions: una de matrimoni, una doble i una triple així com dos lavabos.

La casa compta amb calefacció a través de radiadors situats en les diferents estades, disposa a més de tot l’equipament necessari com a mantes, llençols i tovalloles. La cuina té forn a gas, nevera, microones, cafetera i placa de cocció, així com plats, gots i coberts, la qual cosa fa que cuinar sigui molt còmode i agradable, fins i tot es compta amb una barbacoa.

Un dels aspectes més interessants de Cal Tort és l’entorn tan atractiu que brinda als qui tenen la de venir i gaudir d’increïbles capvespres i postes de sol, així com de passejos al Parc Natural de la Garrotxa, La Fageda, el Castell de Dosquers i molt més.

Avantatges de llogar una casa rural a La Garrotxa

Les vacances en zones amb grans atractius, es gaudeixen més a l’aire lliure. Estan de moda les cases rurals en lloguer en temps vacacional, com a solució segura per a tota la família. Són més àmplies i permeten tenir més llibertat per a l’esplai.

El turisme rural compta amb allotjaments amb grans avantatges per a vacacionar sense inconvenients, ni riscos. Els viatgers tenen major nivell d’independència en llogar una casa rural per a vacacionar, són allotjaments privats amb instal·lacions exclusives per als seus clients, els qui no necessiten de recepció, ni d’altres tràmits.

Quan s’ha decidit viatjar en família, els nens la passen millor en una casa rural en les seves vacances, tenen més espai, més seguretat i d’igual forma, habitació de jocs per a divertir-se còmodament sense dificultats. També, les cases rurals tenen més privacitat, amb habitació per a nens.

Les vacances poden durar més temps gaudint de pobles tranquils, lluny de la bullícia i sense els riscos de la ciutat quan se selecciona una casa rural per a allotjar-se, perquè el seu lloguer és més econòmic, fins i tot que el cost per una claustrofòbica habitació en un hotel.

Es poden llogar en destins perfectes per a allunyar-se de l’estrès i del soroll, a preus més assequibles i en qualsevol data de l’any. Poden llogar-se diverses per a grups més grans i sense perills.

Les cases rurals són estades molt agradables que tenen aparcament gratis, per a aparcar fàcilment. A més, quan es lloga una casa rural es paga una suma total, on s’inclouen tots els serveis, no hi ha sorpreses, per pagaments extres o serveis addicionals.

Església de Santa Maria de Jonqueres

L’Església de Santa Maria de Jonqueres o Església de Santa Magdalena està situada en el municipi Maià de Montcal a la comarca de la Garrotxa, és considerada com ben cultural d’interès local de Catalunya.

És una església d’estil romànic que data del segle XII, la seva estructura és d’una sola nau, amb volta apuntada i cúpula semicircular, que posteriorment va ser alçada per a la seva fortificació. Antigament aquesta església es comunicava amb el convent situat al seu costat a través d’una porta situada en la paret de tramuntana, la qual actualment es troba tapiada.

En la seva façana principal es troba el campanar, que presenta greus danys ocasionats pel pas del temps, s’observen també les restes de la torre de doble obertura. La porta d’accés a l’església mostra un arc de mig punt, revestit per llosetes col·locades en fileres, així com un timpà format per pedruscos. Alzina trobem una finestra formada per tres arcs en degradació.

El seu arc exterior és de manera dentada i descansa sobre dues impostes florejades recolzades sobre columnes i capitells.

Dins del recinte, situada en la fornícula central de l’altar maig s’observa una imatge de la Mare de Déu i el seu fill fabricada en alabastre de Beuda, aquesta imatge que data de l’època gòtica segueix les formes clàssiques, encara que avui es troba policromada en colors vermells, blaus i verds.

A l’església es trobava també una imatge de Santa Magdalena, tallada en alabastre de Beuda, per la qual es coneix a aquesta església com a Santa Magdalena, aquesta talla es troba actualment sota resguard a la casa veïna al temple.

Antic forn de calç de Maià de Montcal

En la regió est de la Garrotxa, en els límits amb el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà trobem el municipi de Maià de Montcal, el qual està conformada pels nuclis poblacionals de les Ferreries, el Quer, Bruguers, Jonqueres, Llorenç, Dosquers i Pocafarina.

Aquest municipi des de temps ancestrals ha estat lligat al treball de la calç, bé sigui en les pedreres o en els forns que produïen materials de construcció. En el camí de la muntanya de Jonqueres es troba un d’aquests forns, es tracta de l’antic forn de calç de Maià de Montcal avui considerat com a patrimoni natural i arquitectònic de la Garrotxa.

En l’Alta Garrotxa els treballs associats a la cocció i producció de calç, així com altres treballs que es realitzen de manera temporal, eren complementaris a la labor agrícola, que era el principal motor econòmic de la regió. La labor de la calç aportava ingressos extres als qui es dedicaven a aquesta activitat, especialment en l’època de la postguerra.

No obstant això, la rendibilitat econòmica de l’activitat d’extracció de calç a la regió l’Alta Garrotxa va decaure en la dècada dels cinquanta del segle passat, relegant aquesta activitat a un segon pla. En aquesta època l’extracció de calç es va industrialitzar a partir de la creació de diverses empreses dedicades a l’explotació de les pedreres de calcària existents en aquesta regió catalana.

Durant una visita a Maià de Montcal es pot realitzar un passeig per a visitar aquest antic forn de calç i descobrir un tros de la història d’aquesta terra.

Església de Sant Pere Despuig

Sant Pere Despuig, conegut també com Sant Pere de Bianya és una pintoresca població de Vall de Bianya a la Garrotxa, està situada en el centre d’un singular altiplà que limita els cursos dels rierols de Santa Margarida i de Santa Llúcia de Puigmal.

Les referències a aquesta localitat daten de l’any 858 quan va ser cedit al monestir de Riudaura, l’any 964 Arnulf, bisbe de Girona, va consagrar l’Església de Sant Pere Despuig, que s’ha consolidat com el més important atractiu històric cultural d’aquesta població.

Aquesta església parroquial d’estil romànic s’aixeca sobre petita muntanya, la seva construcció data del segle XII, d’aquesta estructura inicial encara es conserven algunes parets, posteriorment se li van realitzar diferents reformes, sent les més importants les realitzades en el segle XVII.

Inicialment l’Església de Sant Pere Despuig comptava amb una sola nau que s’estenia d’orient a occident, posteriorment es va ampliar cap al nord i cap al sud, la qual cosa va canviar la seva disposició en convertir la nau en un creuer.

Encara es conserven algunes restes de la seva estructura romànica, essencialment en l’extrem sud-oest de l’edificació on es conserven les restes d’una cornisa en la coberta de la nau original, el campanar i la torre original que posteriorment es va convertir en una torre rectangular.

Entre les modificacions que es van realitzar a l’Església de Sant Pere Despuig destaca la construcció d’una porta al migdia, dissenyada d’acord amb l’estil de l’època, en la seva llinda es distingeix la data 1782 i mostra els atributs emblemàtics de l’apòstol dins del timpà.

Fins a l’any 1936 es va conservar a l’interior d’aquesta església una talla romànica policromada coneguda com la Verge de la Gràcia.

El Santuari de la Verge del Tura

Olot capital de la Garrotxa, una ciutat envoltada de volcans amb història, tradicions, gastronomia, museus i més. A la província catalana de Girona, camí al parc natural de la Garrotxa, és imperdible fer un volt per Olot.

En el Santuari de la Verge del Tura, molt important en la història de l’origen d’Olot, es recorda que en una carta s’esmenta per primera vegada a Olot, quan el rei Carles II el Calb, dóna l’església de Santa María d’Olot i el seu territori a l’abat de dos monestirs benedictins. En les visites guiades s’explica que Olot significa antiga.

El santuari conserva la imatge de la Verge del Tura, talla de fusta daurada del segle XI/XII, es venerava com la verge morena, però en els anys 80 va ser restaurada i van notar que el fum de les veles li donava el to.

Una altra curiositat, fora de l’església hi ha escultures de pedra iguals a la talla de fusta. Queda poc de l’antiga església, destruïda per terratrèmols i guerres. Tura significa toro en català antic, narra una llegenda que un toro va gratar el sòl en el mateix lloc per dies i el seu amo va cavar i va trobar la imatge de la verge patrona, que surt en processó en les festes d’Olot.

Un altre lloc d’interès, l’església de Sant Esteve, en el seu museu parroquial El Greco amb Crist abraçat a la creu. Data del segle XVIII amb façana de massissa amb tres fornícules buides on van estar representats Sant Esteban, Sant Valentí i Santa Sabina.

La plaça dels gegants d’Olot

,

Olot és perfecta per a recrear una història fantàstica a la província de la Girona, és una població petita que està enmig de volcans. És la capital de la Garrotxa, ideal per a visitar en vacances per les seves tradicions, museus i la seva especial gastronomia.

També, és una panoràmica diferent per a gaudir en vacances, com la seva plaça Major, la qual es coneix com la Plaça dels Gegants d’Olot. És una ciutat amb la seva bellesa particular i un accentuat estil renaixentista.

Els nens de totes les edats gaudeixen la seva llegenda amb gegants i amb les petjades dels seus passos que s’observen dibuixats en el centre de la seva plaça major. És el lloc on se celebren les festes del poble d’Olot en honor a la Verge de Tura, també una especial història.

Els qui han gaudit d’aquestes festivitats locals, han comentat que es pot observar un ball tradicional d’Olot, on es representa un ball de gegants, nans i cavalls, un espectacle pintoresc que es gaudeix prop del 8 de setembre, són les festes catalanes més concorregudes en la plaça major d’Olot i en altres poblacions de Garrotxa i Girona.

Un altre dels atractius turístics és el museu de la Garrotxa, que funciona en el tercer pis d’un gran edifici neoclàssic en l’àrea més cèntrica de la ciutat, imperdible, amb cartells modernistes.

És petit però interessant, seu de l’Escola paisatgística d’Olot, amb obres inspirades en l’entorn natural, que daten de finals del segle XIX i principis del XX.