En el segle XI un document de l’any 1001 fa referència a l’església Santa María de Segueró i l’any 1017 va ser cedida pel comte de Besalú, Bernat i Tallaferro al bisbat de Besalú, acabat de crear. Va durar molt poc temps ja que l’any 1020 es va sumar al bisbat de Girona.

A l’església Santa María de Segueró hi ha una imatge de la verge María amb el Nen d’estil gòtic. Va ser construïda amb una sola nau amb un absis semicircular. El seu tambor absidal té en el seu centre una finestra de mig punt i amb doble vessament.

Al temple es va sobrealçar en construir una golfa sobre la nau en el segle XV, guanyant el doble de l’altura en l’absis. Abans la decoració de l’absis tenia un fris d’arcs llombards amb petites espitlleres.

A dalt d’aquesta decoració van col·locar un fris de dents de serra i una cornisa amb estil romàntic que requereix restauració. A l’igual, el cor on hi ha un òrgan del segle XVIII. En el mur nord prop del prevere, hi ha una altra finestra de l’estil romàntic que està conservada, com una barbacana de defensa.

Les capelles laterals i la sagristia van ser afegides en el segle XVIII quan es va remodelar la part interior de l’església. La pila baptismal és d’aquesta època. Pel mur oest s’accedeix al temple per una porta oberta amb un ull de bou barroc i un campanar de torre. Des de 2010 hi ha una reproducció de l’antic retaule de Peres Mates en la paret de l’absis.

En el centre de Beuda es troba l’església de Sant Feliu, un temple parroquial patrimoni d’aquesta petita població urbana que ha romàs des dels anys 922 en la zona, com es citen en textos històrics.

D’aquest temple en 1004 ja es coneixen documents com una acta d’un judici, on el bisbe Ot de Girona, feia reclams al comte de Besalú, Bernat i Tallaferro per la propietat i predis d’aquesta església i on s’explica que l’esmentat comte en avaluar el reclam, va acabar cedint els drets de propietat de Sant Feliu de Beuda al bisbat.

La seva planta basilical té tres naus i aquestes es van fent més estretes cap als peus i molt especialment la nau que es troba al costat nord de la nau. Mentre que la nau central és la més alta de les tres i es troba coberta de la volta de canó. Però, les naus laterals compten amb voltes que es caracteritzen per ser de quart de cercle.

Les tres naus de l’església tenen terminacions que coincideixen en absis o voltes semicirculars que es troben cap al punt aquest i tenen un curt espai presbiteral o canonge. Els absis tenen una finestra de mig punt acampanada amb forma d’arc que es va fer amb carreus allargats però estrets.

L’absis central té una decoració amb fris de dents de serra que s’observen en la part exterior de l’església i dues columnes en els absis laterals que s’adossen als murs d’unió entre l’absis central i els laterals, un element inèdit a Catalunya que s’aconsegueix només en aquesta edificació.

A l’interior de les naus es noten tres arcs de mig punt que es recolzen en grans pilars en forma rectangular que escorten a la nau central i la separen de les laterals.

La seva porta principal està situada en el mur oest i té tres arcs en gradació de mig punt i dovelados. Té detalls romàntics amb dibuixos de tiges i volutes. El forrellat té un cap de serp petita les anelles tenen motius geomètrics com el forrellat

El Sant Sepulcre de Palera és una església del segle XI consagrada en 1085 que servia com a centre de pelegrinatge i on es podia accedir a indulgències com les que s’obtenien en Terra Santa.

La seva planta basilical té tres naus copades amb tres absis semicirculars.

En el seu interior es caracteritza per les seves voltes de canó i quart de cercle que se separen pels pilars de planta rectangular. Igual, perquè en la seva façana està un petit ull de bou i quatre finestretes de doble ampit en corona amb el campanar d’espadanya. És una façana que s’ha exposat a diverses remodelacions.

La basílica actual es va edificar per ordres dels seus senyors Arnau Gonfred i la seva esposa Brunegilda, segons registres que daten des de 777 i 1075. Va ser consagrada en 1085 precisament pel bisbe de Girona Guifré i en aquest esdeveniment van estar presents els bisbes de Barcelona, Carcassona, Magalona, Elna i Albi i l’abat de la Grassa.

Des d’aquest moment, l’església del Sant Sepulcre de Palera, es va convertir en un centre de devoció i de la mateixa manera, va funcionar com a centre de pelegrinatge i es va destacar per ser un temple on s’aconseguien indulgències afins a les obtingudes en Terra Santa.

Avui, és lloc de reunió dels Cavallers del Sant Sepulcre, ordre creada en 1098 per Godofredo de Bouillón, amb el títol de duc de Baixa Lorena i Protector del Sant Sepulcre, després de la victòria de la primera croada. És l’Orde de Cavalleria més famosa del món.

A Espanya els cavallers canonges honoraris es reuneixen almenys una vegada a l’any per a celebrar el seu Capítol General. L’organització és persona jurídica de dret canònic amb membres laics i eclesiàstics, que tenen la protecció de la Santa Seu. S’estimen en uns 28000 els membres d’aquesta ordre eclesiàstica.

Localitzat a Beuda municipi de Girona a Catalunya, caracteritzat per gaudir d’una arquitectura d’estil romana, és un gran punt de trobada per la seva cultura, ja que en ella trobem l’església del sant sepulcre de Palera.

Aquest és un concorregut punt de trobada entre els entusiastes del senderisme, ja que Palera ofereix diverses rutes naturals de fàcil accés i amb entorn natural que no té cap desaprofitament, aquest recorregut destaca per ser un recorregut semi-circular, ja que aquest té com a objectiu donar-li la volta a tota la zona de la Palera finalitzant justament en el punt de partida.

L’església del sant sepulcre de Palera

Aquesta església és un dels romanents que es conserva en perfecte estat de l’època romana, datant del segle XI aquesta església era molt freqüentada pels feligresos ja que era un punt de peregrinació perquè concedia els mateixos privilegis que es donaven per visitar l’església homònima del Sant Sepulcre de Jerusalem.

Aquesta església es va convertir en una gran alternativa per als quals en aquells dies se’ls feia impossible poder anar a Jerusalem, des del segle XII al segle XVI va passar a dependre del monestir de Santa María de la Grassa. Aquesta església compta amb un disseny totalment romà, és de tipus basilical, encara que per la seva antiguitat els adorns i claustres de l’església que sobreviuen avui dia en les que es poden veure figures d’ocells i humanes es troben en un mal estat de conservació.

Són els boscos més bells del país i es troben a la Garrotxa a Girona, La Fageda d’en Jorda és màgica. És un terreny pla que es va formar de bugades de lava del volcà del Croscat i també té una altitud baixa de 550m molt poc freqüent per a les fagedes de la Península Ibèrica.

De la mateixa manera, La Fageda s’envolta de 21 volcans, es considera un lloc místic que ha inspirat a poetes, pintors i que ha sorprès a tots els seus visitants, els quals poden descobrir-la en qualsevol època de l’any. No obstant això, a la tardor és el moment ideal per a gaudir dels seus encants.

Les millors fotografies poden captar-se a mitjà del mes de novembre ja que es pot observar una gran gamma de colors i especialment, de tons ocres, marrons i vermellosos que conformen una estampa excepcionalment preciosa.

Els visitants que van a l’hivern gaudeixen la seva imatge més mística ja que els seus arbres no tenen fulles i formen una catifa que rep als senderistes. Molts d’ells aprofiten aquest cúmul de fulles per a jugar.

A la primavera i estiu les fulles es mostren en una festa verda i la temperatura és excel·lent per a caminar al parc, que és un frondós bosc on a penes es pot albirar el blau del cel.

D’altra banda, és un parc que es pot recórrer de manera gratuïta en qualsevol temporada, depenent dels gustos dels visitants, que poden deixar el cotxe en aparcament de pagament, on reben informació sobre atractius com els carruatges de cavalls.