Santuari de la Mare de Déu Del Mont

El santuari Verge de la Muntanya té origen i va ser edificat al començament del segle XIV, per la comunitat del monestir benedictí de Sant Llorenç en el pla de Sous en la serra del Mont a 900 metres d’altura. Precisament, on es va erigir l’església, lloc on ja existia el monestir i on després es va edificar l’església de culte a la Verge.

Des que es va determinar com un lloc de culte marià es van iniciar importants peregrinacions de devots, els qui peregrinaven des de pobles pròxims a la serra. Es va autoritzar una petita estada per a donar-li la seva custòdia a un sacerdot. Després, es va fer necessària la construcció de la hospedería, entre els segles XVII i VIII, instal·lacions que van ser reformades i inaugurades en el 2002.

Aquest oratori sempre ha comptat amb una junta de pavordes o administració general, la qual ara adscrita al patronat que l’ha protegit al llarg dels segles, juntament amb el rector custodi. Ara és una església d’estil romànic que data d’inicis del segle XIV que té una volta apuntada, abans va ser una cúpula semicircular que va ser destruïda en el segle XVIII.

El seu campanar s’alça davant de la seva façana pel costat nord i l’Àngel de l’Anunciació estava en el timpà de la seva porta, com a part d’una decoració, ara està dins de l’església i a la porta es va col·locar una reixa d’estil gòtic.

La façana del presbiteri és barroca del cambril, amb un balcó de la Verge en el seu centre i dues grans columnes corínties per a sostenir un empostissat amb una imatge de l’Esperit Sant. En el Museu d’Art de Girona reposa un retaule renaixentista de Sant Llorenç, pintat per Pere Mates, el qual anteriorment es trobava en l’antic monestir.

Santa María de Palera

Localitzat a Beuda municipi de Girona a Catalunya, caracteritzat per gaudir d’una arquitectura d’estil romana, és un gran punt de trobada per la seva cultura, ja que en ella trobem l’església del sant sepulcre de Palera.

Aquest és un concorregut punt de trobada entre els entusiastes del senderisme, ja que Palera ofereix diverses rutes naturals de fàcil accés i amb entorn natural que no té cap desaprofitament, aquest recorregut destaca per ser un recorregut semi-circular, ja que aquest té com a objectiu donar-li la volta a tota la zona de la Palera finalitzant justament en el punt de partida.

L’església del sant sepulcre de Palera

Aquesta església és un dels romanents que es conserva en perfecte estat de l’època romana, datant del segle XI aquesta església era molt freqüentada pels feligresos ja que era un punt de peregrinació perquè concedia els mateixos privilegis que es donaven per visitar l’església homònima del Sant Sepulcre de Jerusalem.

Aquesta església es va convertir en una gran alternativa per als quals en aquells dies se’ls feia impossible poder anar a Jerusalem, des del segle XII al segle XVI va passar a dependre del monestir de Santa María de la Grassa. Aquesta església compta amb un disseny totalment romà, és de tipus basilical, encara que per la seva antiguitat els adorns i claustres de l’església que sobreviuen avui dia en les que es poden veure figures d’ocells i humanes es troben en un mal estat de conservació.

El Parc de Pedra Tosca

Es troba dins del parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa a Les Preses, molt prop d’Olot. El paisatge del parc de la pedra Tosca, va ser realitzat per Carme Pigem, dit així per les seves roques del volcà Croscat traslladades per a augmentar la superfície de cultiu anivellant la zona amb terra més apta per a les activitats agrícoles.

Amb l’objectiu de destacar la singularitat del paisatge de la zona, en 2004 es va modificar per a sorprendre els visitants amb estrets corredors senyalitzats per pals d’acer que formen traços lineals. Es va recuperar el seu paisatge en equilibrar els seus elements naturals i artificials, amb el que va aconseguir el quart premi de paisatge Rosa Barba en 2006.

En un moment, fa almenys uns 150 anys va ser un espai rural que van abandonar, i que es va recuperar per a consolidar un lloc molt interessant on existeixen camins, parets, cabanyes i més que mostren la tenacitat humana que va construir laberints per a beneficiar-se de la fertilitat del lloc, malgrat la duresa extrema d’aquest territori.

Els viatgers poden visitar aquest parc amb cotxe des d’Olot, en una ruta de 1,5 km en sentit Les Preses. De la mateixa manera, poden arribar a peu des d’Olot per les Fonts de Sant Roc caminant pel carril bici en el tram Olot-Girona el que els pren uns 30 minuts.

A l’igual, poden caminar des de Les Preses i durant uns 40 minuts, per a gaudir d’un paisatge i una locación increïble per a prendre les millors fotografies i divertir-se d’una forma inusual.

La Fageda d’en Jordà a la Garrotxa

Són els boscos més bells del país i es troben a la Garrotxa a Girona, La Fageda d’en Jorda és màgica. És un terreny pla que es va formar de bugades de lava del volcà del Croscat i també té una altitud baixa de 550m molt poc freqüent per a les fagedes de la Península Ibèrica.

De la mateixa manera, La Fageda s’envolta de 21 volcans, es considera un lloc místic que ha inspirat a poetes, pintors i que ha sorprès a tots els seus visitants, els quals poden descobrir-la en qualsevol època de l’any. No obstant això, a la tardor és el moment ideal per a gaudir dels seus encants.

Les millors fotografies poden captar-se a mitjà del mes de novembre ja que es pot observar una gran gamma de colors i especialment, de tons ocres, marrons i vermellosos que conformen una estampa excepcionalment preciosa.

Els visitants que van a l’hivern gaudeixen la seva imatge més mística ja que els seus arbres no tenen fulles i formen una catifa que rep als senderistes. Molts d’ells aprofiten aquest cúmul de fulles per a jugar.

A la primavera i estiu les fulles es mostren en una festa verda i la temperatura és excel·lent per a caminar al parc, que és un frondós bosc on a penes es pot albirar el blau del cel.

D’altra banda, és un parc que es pot recórrer de manera gratuïta en qualsevol temporada, depenent dels gustos dels visitants, que poden deixar el cotxe en aparcament de pagament, on reben informació sobre atractius com els carruatges de cavalls.

Castell de Dosquers

La gran fortalesa de Dosquers, o dues roques, que es cita en el testament del Bisbe de Girona, Guillerm de Cabanelles en 1245. Sempre va ser un senyal de sobirania dels bisbes gironins, sobretot durant l’Edat mitjana i respecte al comtat de Besalú i del monestir de Banyoles. Va pertànyer a la Mitra de Girona fins al segle XIX.

Era manat per un alcalde que nomenava el Bisbe, l’alcalde impartia justícia, controlava els camins i recollia les taxes tributàries als pobles en nom del Bisbe i del monestir de Banyoles i dels comtes de Besalú, en les masies de Dosquers, Crespià i Pedrinyà. La fortalesa era clau per a mantenir el control feudal i la protecció del Bisbat de Girona en aquestes terres.

En documents medievals el Bisbe ordena a l’alcalde que informi als veïns que han de refugiar-se al castell per a protegir-se de tropes mercenàries que contractaven reis i nobles. De fet, es documenta per primera vegada en el 1206, com l’església parroquial de Dosquers. En 1245 el Bisbe de Cabanelles va deixar entre les seves possessions aquesta fortalesa, entre altres propietats.

Però, l’Ajuntament de Maiá de Montcal va iniciar una recerca per a saber qui era el propietari d’aquesta fortificació amb un mur de vuit metres d’alt i més d’un metre de gruix, algunes fonts li atribueixen la propietat, però no s’ha fet res sobre aquest tema i ara es troba mig oblidat entre la frontera dels comtats de Besalú i Empúries.

Principals rutes de senderisme a La Garrotxa

Si ets amant de les caminades a l’aire lliure i gaudeixes de l’entorn natural i l’experiència que el caminar per naturalesa ofereix, has de saber que a La Garrotxa comarca de la província de la Girona, té diverses rutes per fer senderisme, ja que compta amb un entorn boscós i muntanyós perfecte per a aquestes activitats, posseeix una gran varietat de rutes senyalitzades per als turistes que els interessi caminar per elles.

Quines són les rutes principals de senderisme a la Garrotxa?

Molts camins històrics que travessen La Garrotxa d’extrem a extrem ens permeten explorar tota la zona, podem trobar una xarxa de senders que reben el nom d’Itinerànnia, que al seu torn es poden connectar-nos a el Ripollès i als l’Alt Emporà, que passen pel parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa, i ens permeten recórrer tots els racons de la comarca. També hi ha la Via Romana de la Capsacosta, el camí ral de Vic a Olot, el camí de Sant Jaume i molts senders de Gran Recorregut que ens ofereixen altres paisatges en el seu recorregut.

Recomanacions per a les rutes de senderisme a la Garrotxa

Aquests senders estan oberts a el públic durant tot l’any. Com a requeriment has de comptar amb un guia experimentat que conegui la zona a la perfecció, ja que encara que tots els senders estan senyalitzats, el més recomanable sempre és comptar amb algú que conegui la zona, ja que aquests ens poden portar a llocs que sense la seva ajuda i coneixement de la zona pel nostre compte potser no podríem descobrir. A més, ells estan allà per cuidar-nos d’algun tipus de contratemps que puguem tenir en la nostra caminada.